Tot el que necessites per anar al teatre

Aerites Dance Company: Cementary

Aerites Dance Company: Cementary

La ciutat i les formes en què els humans l’habiten (o no) és el tema del nou muntatge d’una jove companyia grega, que utilitza un llenguatge poderós per tal de crear un ballet urbà als carrers d’una urbs imaginària.

Amb espectacles anteriors com ERA poVERA i Planites, l’Aerites Dance Company prenia l’entorn urbà com a espai de conflicte o com a simple escenari del moviment d’uns personatges en migració permanent. Ara, la ciutat i, en concret, la manera com l’habitem, o com n’utilitzem els espais buits, torna a ser protagonista. Què vol dir no tenir casa i viure al carrer? Quin significat tenen, en una ciutat, els espais buits? Com podem reutilitzar-los i quina mena de dansa s’hi pot ballar? Potser les ciutats, en un temps de crisi en el qual la prosperitat de temps passats ha esdevingut un somni que no tornarà, es convertiran en grans cementiris de ciment, com sembla suggerir el títol de la peça. I és que Cementary transcorre en una ciutat imaginària d’un temps futur que serveix a la companyia per induir a una reflexió sobre el nostre temps. Ho fan utilitzant un llenguatge contradictori i provocatiu però a l’abast de tots els espectadors i espectadores, amb el qual recreen un futur de guerra, caos i desordre.

És la nova proposta d’una companyia creada l’any 2006 per Patricia Apergi i Dimitris Chalazonitis, i centrada en la creació d’espectacles que investiguen el moviment a partir d’una base teòrica i dramatúrgica. La combinació de la dansa, les arts escèniques, la poesia, la pràctica teatral i les noves tecnologies són les eines d’una companyia que ha presentat les seves creacions en escenaris i festivals d’arreu del món.

Una producció de l’Onassis Cultural Center.

Coproduccions i residències: Maison de la Danse (Lió), Centro Cultural Villa Flor (Guimaraes) i O Espaco do Tempo (Montemor-o-Novo).

 


Valoració espectadors
  • Neus Mònico Fernández

    “Futur”

    El futur és la guerra.
    El futur és el trastorn.
    El que roman, serà el futur.
    Si tan sols poguéssim escoltar les veus sota el ciment…

    Estem davant d’una ciutat imaginària, una ciutat del futur que sorgeix o és el resultat del que els humans hem provocant.
    “Cementery” és el dia de demà, la conseqüència de l’avui.
    “Cementary” és una ciutat que ha sobreviscut a la crisis, a les guerres, a la destrucció. És l’intent de sobreviure dia a dia i intentar aixecar-se de nou per crear una nova ciutat.
    Cementary és el futur, tot i que avui no som capaços de imaginar-ho.
    “Cementary” és foscor.

    Patricia Apergi ens mostra una coreografia on combina dansa, arts escèniques, poesia, teatre i noves tecnologies, per fer-nos reflexionar sobre el futur de la humanitat.

    14/08/2017