Corpografies #3
Corpografies és una linia de programació de La Caldera centrada en les escriptures corporals i narratives de la presència, la capacitat del cos per articular un discurs sensible, no verbal, on el pensament és acció i el cos és text.
Per aquesta tardor us proposem una mirada diversa a les noves escriptures corporals, amb propostes de María Muñoz, Paz Rojo, Diana Gadish, Bea Fernández i Mónica Valenciano.
Tindrem l’oportunitat de conèixer de prop els processos de transmissió que han dut a terme dues de les presències més personals, i inimitables, de l’escena de la dansa recent: Bach de María Muñoz amb Federica Porello i Escorzo de Bea Fernández amb Marina Colomina. Missions aparentment impossibles que han desencadenat dos exercicis d’impregnació entre cossos de generacions diferents, absolutament fascinants. Lluny d’establir una relació nostàlgica amb la memòria, aconsegueixen actualitzar les obres alhora que mantenen intacta la seva essència.
Per una altra banda es presentaran dues propostes directament connectades a Sporá Prógrama: Dancismo, un vídeo-assaig de Paz Rojo, i Imprenta acústica en (14 borrones)… de una aparición, l’última creació de Mónica Valenciano amb Raquel Sánchez, estrenada el passat mes de maig a Las Naves de Matadero (Madrid).
Per a completar el programa, Diana Gadish presentarà Atlantis2018, acompanyada d’Amaranta Velarde i Esther Freixa. Un projecte de recerca de llarg recorregut que al 2017 va ser resident a casa nostra i va participar en la primera edició de Brut Nature. Al 2018 s’ha seguit desenvolupant en una residència de creació a Citemor (Portugal), facilitada des de La Caldera gràcies a un ajut per internacionalització de l’ICUB. Un acompanyament que de manera natural ens porta a presentar el moment actual del projecte en aquesta programació.
Paz Rojo (1974, Madrid) es coreògrafa, ballarina i investigadora. Desenvolupa la seva activitat a la cruïlla entre les pràctiques artístiques, la coreografia i la filosofia; investigant l’autonomia de la dansa dins de la producció de valor capitalista.
Atlantis2018 forma part d’un procés de recerca on són abordades des del cos i les memòries que conté qüestions com la mort, la idea de pertinença a un clan, la relació amb la llengua, la identitat lligada a un territori i a la relació amb la terra.
La ballarina, coreògrafa i curadora Bea Fernández presenta Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión], evolució del sol Escorzo, amb la interpretació de la ballarina i creadora Marina Colomina.
En aquesta peça, Mónica Valenciano i Raquel Sánchez extreuen l’essència de l’epicentre del dolor, de l’humor, de la poesia, de la vida. Llancen preguntes al públic amb el cos i la paraula. Paraules que viuen on habiten els secrets, cossos que moren i neixen en un exorcisme de generositat i necessitat: el cos preparat per obrir els límits, exposar-se al exterior i compartir; el cos com una orquestra polifònica; el cos ple d’ulls.