Diana Vreeland, revolucionària de la moda + CONCURS

Carme Elias interpretarà a Diana Vreeland, l’editora del Harper’s Bazaar i Vogue que va revolucionar la moda amb una forta personalitat i visió de futur.TEATRE_BARCELONA_DIANA_VREELAND_ELIAS

UN PERSONATGE ENTRE LA FICCIÓ I LA REALITAT

Vreeland va ser per a la moda, durant cinc dècades, centre d’inspiració i referent imprescindible en les tendències de “l’American Style”. Descobridora de talents com Richard AvedonVeruschka o Marisa Berenson, va ser la primera a impulsar el fotomuntatge com a tècnica habitual en editorials de moda, i va treure de l’armari a les mestresses de casa. Innovant en la forma i el contingut del periodisme de moda, va aconseguir crear nous cànons de bellesa a partir de l’exotisme o la rara fisonomia de les models, així com va introduir l’univers folklòric i ètnic en el món de l’alta costura. “Doneu-li al públic allò que pensa que no necessita”, solia afirmar la periodista.

Gran part de l’equip artístic de Al Galop van conèixer Diana Vreeland o gent molt propera a ella, i tots coincideixen en un aspecte: a la vida real feia teatre. Famosa per l’ús d’adjectius i afirmacions hiperbòliques (seva és la sentència “El bikini és el més important desde la bomba atòmica”), va saber crear-se un personatge a partir de l’excentricitat i la reinvenció constant.

Trampejant la fina linia entre la realitat i la ficció, Diana Vreeland assegurava que vivia en una “faction” (suma de “fact”, fet, i “fiction”, ficció).“Sovint inventava coses que havia vist, deia que li agradava suggerir coses encara que no les hagués vist mai”, apuntava Mercè Managuerra, directora del Teatre Akadèmia. Carme Elias, qui l’encarna en l’actual muntatge, també li veu fusta escènica: “Ella té un gran caràcter de teatre, potent, graciós, amb tots els matisos dels grans personatges. És com un “torbellino”, passa d’un estat a un altre molt ràpid”. Joan Sallent, traductor de l’obra, va atrevir-se a compararar-la amb Oscar Wilde: “Té la carcassa del cinisme, el sarcasme, la frivolitat, i la ironia”.

Al Galop retrata un punt d’inflexió en la vida de Diana Vreeland, quan l’any 1971 retorna a Nova York després de quatre mesos de viatge per Europa, un cop ha estat acomiadada de la revista Vogue. A punt de rebre uns convidats a sopar a casa, repassarà històries passades, parlarà del seu present i evocarà els temps venidors.

EXCÉS I IMPUDÍCIA EN LA POSADA EN ESCENA

El Teatre Akadèmia es caracteritza per presentar muntatges amb l’escenari buit, però Diana Vreeland els ha obligat a fer una excepció. La posada en escena és exuberant, excessiva, kitsch, plena de flors, escultures, cigarretes i objectes propis d’una “dona delirant, contradictòria i amb una estètica particularíssima”, com apuntava l’escenògraf Ramon B. Ivars. L’espai mimetitza pam a pam l’habitatge de la Vreeland: “El seu pis estava decorat d’una manera molt pròpia, ple de regals que li feien. Sempre deia que vulgaritat i la impudícia era com posar pebre i sal a les coses”.

CARME_ELIAS_DIANA_VREELAND_TEATREAixò ha suposat un desafiament per a Carme Elias, doncs, com els altres actors de la seva generació van estudiar l’art interpretatiu referenciant-se en gent com Peter Brook o Strehler, que van renovar els llenguatges escènics al llarg segle XX: “Quan vaig estudiar a l’Institut del Teatre em van obligar a treballar a partir de l’abstracció, així que ara no sé què fer amb tants objectes al voltant.”.

Diana Vreeland concebia la moda com imatge, explicava Ramón B. Ivars, l’escenògraf. Cada dia mirava entre 3000 i 4000 fotografies per poder trobar imatges suggeridores. La revista Vogue va editar un llibre amb imatges que li agradaven molt, i l’equip artístic les ha inclòs a l’espectacle perquè el públic pugui acostar-se al seu potent imaginari visual.

UN MONÒLEG REPRESENTAT ARREU DEL MÓN

Aquest corrosiu monòleg escrit per Mark Hampton i Mary Louise Wilson (Full Gallop) va ser estrenat a l’off Broadway l’any 1995 amb gran èxit de crítica i públic. S’ha representat a París i Londres, i l’any 1997 el director Guido Rolonia va estrenar-ne la versió italiana al Teatre Goldoni de Florència amb Adriana Asti com a Diana. Ara Carme Elias li pren el relleu per afrontar el seu primer monòleg dalt d’un escenari: “Estic emocionada i espantada alhora”, assegurava durant la presentació de l’espectacle.

EL CONCURS: 2 entrades dobles

Disposem de 2 entrades dobles per a la funció que tindrà lloc el diumenge 11 de maig a les 18:30h al Teatre Akadèmia de Barcelona. Si vols guanyar una d’aquestes entrades, només has de respondre la pregunta seguent:

  • PER A DIANA VREELAND, QUÈ ERA MÉS IMPORTANT QUE LA BOMBA ATÒMICA? 

(Trobaràs la resposta en aquest mateic article)

Pots participar fins el divendres 9 de maig a les 11:30h. Informarem dels guanyadors entre  divendres al migdia en aquest espai i seran notificats personalment per mail.

Si no confies en la teva sort, pots consultar tota la informació i adquirir entrades aquí:

(Text: Andreu Rami)

Participants
  • Montse Frigola Vera
    12/05/2014
  • silvia perez
    10/05/2014
  • sandra soro
    10/05/2014
  • maria sanchez
    10/05/2014
  • silvia gaspar
    10/05/2014
  • Mª Rosa Bastante Ribes
    08/05/2014
  • Francesca Góngora
    08/05/2014
  • Neus Mònico Fernández
    08/05/2014
  • Lluís Oliveras Frau
    08/05/2014
  • Rubén Alonso Ruiz
    08/05/2014
  • Gemma xifre
    08/05/2014
  • david leiva muñoz
    08/05/2014
  • Sandra Abreu
    08/05/2014
  • Isabel Marquès Palau
    07/05/2014
  • sara.milan
    07/05/2014
  • Xus Mas
    07/05/2014
  • Francesc Xavier Diaz Isern
    07/05/2014
  • dolores gimenez buqueras
    07/05/2014
  • imma carabasa alonso
    07/05/2014
  • JOSE MARIA MANAU PEDRO
    07/05/2014
  • Gemma Peiró
    07/05/2014