Noelia Barrientos

La història d’un Lorca recontrant-se amb si mateix a Nova York. La potència dels versos de la seva poesia. Un Albert Sant Joan recitant el seu poemari, en una etapa tan convulsa com prolífica del literat granadí. Ara rescata aquesta proposta presentada l?any passat al Teatre del Barri en un indici de nostàlgia, però també de cant alt a la literatura, d?homenatge a una figura tan admirada, idealitzada, però sobretot (tan) humana. En una ostentació de lírica, amb acompanyament musical, de llums tènues, Lorca es reencarna i apareix en escena de la mà d’aquesta veu tan profunda de l’actor madrileny. No m’ho perdria.

Aquest concepte posat sobre la taula per Naomi Klein sobre la manipulació explícita que pateix la humanitat al voltant dels grans esdeveniments que marquen la història contemporània, a tall de collaret de perles, és la proposta que vertebra Shock 2 (La Tempesta i la Guerra) . Una aposta impresionant del Centre Dramàtic Nacional, Teatre Valle-Inclán, -que ja va tenir la seva primera part el 2019 amb un èxit inqüestionable-, ia càrrec de dos dels dramaturgs més talentosos i incombustibles de la nostra contemporaneïtat, Albert Boronat i Andrés Lima. Mentre la primera part la van protagonitzar les dictadures llatinoamericanes del nostre estimat i enyorat S.XX, -recupero aquí la interpretació d’Ernesto Alterio-, en aquesta segona es cobreix la Guerra del Golf, el […]

Con referencias a Jon Cage, Antígona, La casa de Bernarda Alba, Woyzeck, El gran Inquisidor, La vida es sueño o Tres hermanas, y con el broche de oro para el cierre de Hamlet, la obra Silencio parece, sin duda, una de las claves que vertebra esta temporada de teatro, que roza ya su ecuador. La obra es un monólogo grandioso, interpretado con una inigualable perfección por Blanca Portillo, que sabe llenar sin carencias ni dudas, nada más y nada menos, que el escenario de la sala principal del Teatro Español. Sin grandilocuencias, con una generosidad y naturalidad infinitas, el tándem que ejecuta de la mano del dramaturgo y director de la pieza, Juan Mayorga, roza la perfección en sus 100 minutos de duración. Con una versión […]

Que a Espanya les grans històries, i la vida es construeix en els bars, no és del tot nou. Que allà on vagi un espanyol aquest mateix model es repeteix, si és alguna cosa més irreverent. La nova obra d’Alfredo Sanzol, el seu primer treball com a director de el Centro Dramático Nacional, es penja d’aquesta premissa per explicar-nos amb un escenari, –dissenyat pel geni Alejandro Andújar–, que roda i es reformula constantment en diferents bars, la història de Jorge Arizmendi, interpretat per un majúscul Francesco Carril, un home en les seves trentena, en la dècada dels seixanta, que decideix abandonar els hàbits per trobar el seu veritable vocació i rendir-se a seu propòsit. Primer amb un viatge pels Estats […]

Celebrat com un dels millors muntatges de 2019, Las canciones de l’argentí Pablo Messiez ha tornat a omplir les sales de Teatre Kamikaze per plantejar una vegada més el misteri de per què l’orella no té parpelles. No naixem veient, però escoltar està lligat íntimament amb la nostra condició d’humans emmotllables, oberts, vulnerables, curiosos. Amb inspiracions ben avingudes dels personatges i situacions de la dramatúrgia d’Anton Txékhov, i de la mà d’uns actors que s’esgargamellen a l’escenari, -Javier Ballesteros, Carlota Gaviño, Rebeca Hernando, José Juan Rodríguez, Íñigo Rodríguez-Clar, Joan Solé i mikele Urroz-, la volatilitat l’ambient aconsegueix dissoldre’ns en un univers en el qual la música marca el ritme i la nostra història. Qui no recorda a un vell amor […]