David Elfa Novoa

Agradi més o menys, no hi ha dubte que Rent es va convertir als anys 90 en tot un referent del teatre musical contemporani que ha influenciat al gènere des de la seva estrena. El seu autor, Jonathan Larson, va morir el mateix dia que van començar les seves representacions, rebent elogis que arriben fins a l’actualitat i els quals no va arribar a conèixer. De fet, l’obra que podem veure aquests dies al Teatre Gaudí va ser gestada aproximadament per les mateixes dates que Rent i, malgrat que no va arribar a tenir la mateixa repercusió, es tracta d’un musical de petit format força interessant, el qual mira a fons dins del seu personatge a l’hora de plantejar la […]

El pas del temps en les arts pot despertar-nos nostalgia i evocar sentiments diversos que ens condueixin a la reflexió. Sens dubte, teatralment parlant, es tracta d’un efecte màgic que necessita de professionals talentosos per tal que es produeixi i pugui arribar a l’espectador de forma evocadora. Precisament, això és el que aconsegueix aquest muntatge de la companyia La Ruta 40, el qual aposta per un minimalisme escènic que sap dibuixar en la ment de l’espectador l’atmosfera necessària a través de recursos senzills i efectius. Així, la posada en escena recolza un text que resumeix 90 anys d’una nissaga només a través dels dinars de Nadal, tot incidint en l’evolució dels personatges tant a nivell vital com sentimental. De fet, […]

Anar al teatre per veure obres amables i que et facin passar la estona sense grans pretensions és una cosa que de vegades convé fer per desconnectar. Quan vaig anar a veure aquesta obra, pensava que em trovaria amb aquesta situació, però malauradament, tot i ser aquest tipus de teatre, no vaig aconseguir connectar en absolut. Tot i això, cal dir que el punt de partida de l’obra resulta interessant per a aquest tipus de comèdies, sent el d’una dona enamorada del seu millor amic que no li ha dit res en cinc anys, però el gran problema de l’obra és que s’estanca aquí i li costa tirar endavant. En aquest sentit, l’obra repeteix constantment la mateixa situació, només avançant […]

Després de La terra oblidada i de La pols, Llàtzer Garcia tanca la seva trilogia de la família tot explorant un tema fascinant com és el de les sectes religioses. En aquest sentit, ho fa inspirant-se en una situació real que es va produïr als anys vuitanta en un poble de Girona, traslladant a escena una història que aprofundeix en uns personatges atrapats per unes creences, ja sigui lluitant contra elles o submergint-se en aquestes sense qüestionar-les, tot fent trontollar el vincles familiars. Malgrat un inici i un final lents, l’obra té un ritme intern àgil, el qual està sostingut per una història que aconsegueix atrapar-te i per uns diàlegs realistes que doten de credibilitat i profunditat als personatges. A […]

Wajdi Mouawad s’ha convertit en tot un habitual de la nostra cartellera des de que fa cinc anys es va estrenar la versió catalana d’aquesta mateixa obra, la qual va ser un indiscutible èxit de crítica i públic. Ara, ens arriba una nova posada en escena procedent de Madrid, sent difícil treure’ns del cap aquest muntatge que vam veure fa pocs anys i que de forma majoritària ens va sacsejar. Així, el major problema d’aquesta versió no resideix en el propi muntatge, sinó en les pròpies expectatives que portem al tenir tan present l’anterior. Naturalment, jo vaig anar amb aquesta inevitable idea al cap, però us puc dir que vaig sortir encantat de la sala i que em va semblar […]