Andreu Rami

La Sala Fènix és un bitxo raro entre les sales de teatre de Barcelona. Són autèntics, presenten propostes carregades d’ànima i la seva passió pel teatre de màscares, les titelles i el teatre gestual impregna tot el que programen. Fins i tot un cabaret. Quina sorpresa, el Cabaret Victoria!  És un espectacle de varietats, però no esperis veure-hi vedettes a l’ús, lluentons ni mamelles. Tampoc hi trobaràs la Merche Mar o la Terremoto de Alcorcón (tanto monta…), sino criatures d’inspiració retrofuturista, interpretats actors generosos que posen tota la seva energia, talent i passió sobre l’escenari. Capitaneja la troupe Felipe Cabezas, que exerceix de mestre de cerimònies d’aquesta perla de la cartellera, ideal per a tots els nostàlgics i romàntics del vintage, i […]

Les operetes d’Offenbach són divertides, disparatades, crítiques i entretingudes. Partint d’aquest punt, la jove Companyia Bratislava en fa una versió molt escurçada però magnífica. Quatre actors transvestits juguen tots els papers de l’auca (fins i tot el d’orquesta espontània!), i expliquen a ritme d’engaxoses cançons els deliris viciosos d’una duquessa guerrera que enviarà a la mort qui calgui per tal de fer-se el soldat de qui s’ha encapritxat. La posada en escena és austera però imaginativa, i els originals tocats et sorpendran (quants catxarros de cuina surten al llarg de tota la funció?). Si vols veure un espectacle que et faci somriure i sortir de la sala fent saltirons, ves a conèixer la Duquessa de Gerolstein.

Dos actors, un llit i no gaire més d’una hora per gaudir com un nen. Perquè de nens va la cosa… Pulmons és un text àgil, senzill, intel•ligent i divertit, ple d’ocurrències i amb uns personatges que es fan estimar. La parella podria ser qualsevol (els teus pares, els teus amics, tu mateix…) i en Pau Roca  i la Carlota Olcina s’hi posen a la pell amb una connexió, una veritat, que magnifica el “gustirrilín” voyeurista de l’espectador teatral. Tots dos estan fantàstics, però el paper d’ella encisa amb les extremades reflexions a la vora d’un atac de nervis. Bona direcció, bona interpretació, bon text, bona coreografia i ressolució escenogràfica… Ho té tot. Pulmons és un dels espectacles imprescindibles d’aquest semestre. […]

Marc Angelet firma un text intel·ligent i divertidíssimament mordaç sobre una revolució tecnològica que, des d’una aplicació del telèfon mòbil, acaba controlant la nostra vida. Els paral·lelismes amb la realitat t’acolloneixen en tant que te’n adones fins a quin punt som dependents de les noves tecnologies. L’excelència d’un guió (que demana a crits la seva adaptació cinematogràfica -Flyhard llamando a Hollywood, me reciben?-) ve acompanyada d’algunes perles com el personatge del friki arquetípic, en Gus, que Xavi Francès borda des del primer segon. La proximitat claustrofòbica de la sala, com sempre, hi juga a favor. Pots apreciar cada petit detallet de l’espectaclea dos pams de l’actor. Aneu-hi! Agradarà especialment: als que consulten l’smartphone cada cinc segons. Briconsejo teatrero: Si coneixes […]

Monologuistes a Barcelona hi ha a patades. Però bons…? No gaires. Berto Romero és un dels grans. Domina el públic amb mestratge, sap quines tecles tocar per a que les riallades esclatin sense parar durant 80 minuts. Ha sabut reinventar les seves temàtiques habituals (nas, família…) per fer-les encara més divertides. L’inesborrable llegat de Pepe Rubianes és notori en alguns moments. Els bons artistes referencien d’altres bons artistes, i Berto ho fa amb una subtilesa tremenda. La música d’Iván Lagarto i els genials audiovisuals que es projecten al Teatre Coliseum fan crèixer l’espectacle un 300% (algun dels moments apoteòsics del monòleg es viuen a la pantalla). Si us agraden els espectacles d’humor, amb el Sigue con nosotros teniu un imprescindible.