Aloma Vilamala Comas

Marry me a little fa tota la pinta de ser un refregit d’una sèrie de musicals, però tot i aquesta primera percepció (que no deixa de ser real) val la pena deixar-se portar per les melodies de Sondheim. Tot i no conèixer les cançons interpretades brillantment pels dos protagonistes, és impossible no identificar les melodies complexes i les harmonies impossibles de l’autor. Per a novells amb Sondheim: no us quedeu aquí! Sondheim firma grans musicals que no són carrinclons i romàntics com indiquen els tòpics del gènere. Marry me a little gira al voltant de l’amor amb gràcia i delicadesa i (sorpresa!) sense que els dos protagonistes es mirin als ulls. Però, si et vols casar amb ell del tot, Sondheim […]

Personalment, trobo que Romeu i Julieta concerta d’alguna manera tota l’essència del teatre. És un text de Shakespeare que ens transporta cap a una mena de puresa escènica, a través de paraules que, com una fórmula màgica, fan volar l’espectador. En el muntatge de Bruce-Lockhart, la posada en escena és original, dinàmica, variada, elegant, bella. I, tot i saber perfectament com acaben els dos amants de Verona, el thriller t’atrapa fins (gairebé) al final. No la deixeu passar.

Woyzeck no és una obra fàcil, però Marc Rosich la dirigeix de manera brillant, creant tota una atmosfera que transmet a la perfecció com de desconcertat i desesperat es troba Woyzeck. El protagonista està interpretat per un Carles Gilabert absolutament brillant. L’espai de Palo Alto va com a anell al dit a la posada en escena. I Parking Shakespeare mima i cuida el públic amb petits detalls que fan que l’obra vagi més enllà d’una obra de teatre i es converteixi en una experiència. Ja han fet sold out, afanyeu-vos!

Que difícil afegir alguna cosa que encara no s’hagi dit de Barcelona, i més, davant de tanta unanimitat. Sí, és una obra tensa i intensa, que ens reflecteix i ens fa pensar en nosaltres mateixos. Per això emociona. Des del meu punt de vista, però, el text és una manipulació dels sentiments per tal d’encongir-nos el cor des d’un bon principi. Pere Riera fica el dit a l’ull fins que aconsegueix fer-nos plorar. Teatre emotiu i sentimental…  potser massa. Míriam Iscla fantàstica.

T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré és un musical que funciona pel seu guió, per la seva música i perquè ens sentim identificats en l’universal (i inesgotable) món de la parella. Un producte que funciona sol, ideal per moments de crisi en què no toca arriscar. En aquest cas, l’obra compta amb uns actors amb taules i veus magnífiques, però la direcció és transparent. Si no l’heu vist, passareu una bona estona. Si vau veure la versió de l’any 2000, tindreu un déjà-vu.