Alba Cuenca Sánchez

Mrs Brownie és una barreja de les grans dives de la música negra americana. I com elles, ha tingut una vida intensa entre la fama i el drama. Addicta a la xocolata – la dels brownies als que fa referència el seu nom-, la que va ser aclamada pel món sencer es troba ara en els seus últims minuts de vida, acompanyada per un pianista i una jove cuidadora. Assistim doncs al seu últim concert, tot un seguit d’actuacions plenes de nostàlgia i malenconia, sempre amb una capa d’humor… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-mrs-brownie/

Múltiples personatges, manipulacions, enganys, traïcions i morts. Amb les seves tragèdies, Shakespeare era el George R. Martin del segle XVI. I així ho veiem a Ricard III, un clàssic protagonitzat per un dolent dolentíssim en el truculent camí que emprèn cap a la corona. Xavier Albertí recupera el to magnificent de l’obra en un gran muntatge amb 14 actors a escena i tots els mitjans de la sala gran del TNC. Es nota que Albertí juga a casa i sap explotar els recursos de l’espai… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-ricard-iii/  

Homes… Homes que parlen de les seves dones com a objectes. Homes que pensen que poden intercanviar-les, com qui parla de cromos. Homes que no creuen en la fidelitat ni en la sinceritat. “Et dono permís per a que et follis a la meva dona”. I ja està? Se suposa que hem de riure? Perquè a mi el que em provoca són ganes de clavar-los-hi a aquests éssers simples i primitius una bufetada. I és que dic jo que potser, i només potser, les dones hi tindran alguna cosa a dir… Crec que aquest muntatge m’hagués interessat més si els  seus protagonistes fossin una parella que, en el legítim dret de decidir com volen conduir la seva relació, es plantegessin la possibilitat d’estar amb altres persones. […]

Som a l’era de les còpies. Reproduïm constantment frases i imatges, compartim una vegada i una altra el mateix contingut fins a fer-lo viral i convertir-lo en veritable. Han passat 5 anys des de la polèmica produïda per l’Ecce Homo restaurat a Borja. Més enllà de la repudia inicial, la veritat és que la figura va portar a la fama a la seva creadora i al seu poble – amb els consegüents beneficis econòmics que això comporta-. El resultat, un original perdut i una “còpia” molt més popular. Una cosa així és la que planteja Ernesto Caballero en aquest text… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-la-autora-de-las-meninas/

A cada funció un actor/riu o comunicador/a diferent, preferiblement una cara coneguda, puja a l’escenari. Al seu voltant, una taula amb dos gots d’aigua i una escala. Arriba el responsable de l’obra i li lliura dues coses: Una ampolleta de verí i un sobre tancat. Dins s’hi amaguen un text desconegut i una incògnita constant. Les úniques directrius: Llegir en veu alta i clara i complir instruccions. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-white-rabbit-red-rabbit/