Alba Cuenca Sánchez

Les pors dels que semblen intocables són un dels punts que es repeteixen en l’escriptura de Ramon Madaula. Si en el seu debut dramatúrgic, Coses nostres, presentava la vulnerabilitat d’un actor enfront de la crítica, a L’electe és un futur president el que, en la intimitat del seu despatx, acaba desvetllant els seus complexos i les seves frustracions. ¿Els desencadenants? Un TOC a la cara que li impedeix pronunciar el discurs d’investidura i un psicòleg que disposa de mitja hora per curar-lo. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-l-electe/

En un moment en què les diferències de gènere en els àmbits personal i professional estan sent cada vegada més estudiades i criticades, Saara Turunen escriu i dirigeix ​​teatre. Les protagonistes d’aquesta història són cor i cervell fets dones. Dues ànimes -i dues actrius- en un mateix cos. La primera és una sex symbol que es vesteix de vermell, es pinta els llavis i s’enamora. La segona porta bigoti i escriu sobre el capitalisme i la mort. Juntes s’ofeguen. Separades cauen en “alguna cosa pitjor que la mort”: el buit. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-broken-heart-story/

Moltes són les actrius (i els actors i directors!) que reivindiquen la falta de grans papers femenins en el teatre clàssic. Hedda Gabler és un d’aquests pocs. I Julia Barceló i la Cia. Solitària la defenen amb fluïdesa en aquesta adaptació contemporània. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-filla-del-seu-pare/

Més que una obra de teatre, Cartas de amor és una lectura dramatitzada. La lectura de dues vides escrita en el noble llenguatge epistolar. El que comença amb una invitació a la celebració d’un vuitè aniversari es converteix en una de les històries d’amor més boniques i a la vegada més agredolces. Amb humor, dolçor i molta melancolia. Assistim a la relació de dues ànimes que es busquen sense trobar-se i observem el conjunt de decisions i circumstancies que els porten a mai coincidir. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-cartas-de-amor/

Després de Només són dones i Esplendor, Carme Portaceli torna a tractar l’univers de la lluita femenina adaptant al teatre la novel·la més popular de Charlotte Brontë. Aquest cop, estem davant de la història d’una dona del segle XIX que desafia la societat patriarcal establerta. Amb un fort caràcter i una sinceritat directa i sense filtres, Jane Eyre defensa els seus principis i la seva llibertat per sobre de tots els obstacles i dificultats. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-jane-eyre/