Pep Bujosa

Volem canviar el món. Aquesta és la frase que fa que la discussió entre dues parelles de companys de feina i amics es plantegin alternatives molt originals per respondre a l’ERO de l’empresa on encara treballen. Aquest el plantejament inicial d’aquesta magnífica obra que La Calòrica està representant al Tantarantana. El text, que signa Joan Yago, no té pèrdua. És enginyós i divertit, però també amb amb frases plenes de reflexions interessants sobre l’actualitat social i personal del nostre entorn. La direcció d’Israel Solà fa que tota la història d’aquests personatges es visualitzi en la mateixa habitació i al voltant de la mateixa taula. El pacte que sempre i ha d’haver en el teatre entre actors i espectadors aquí funciona […]

La temporada passada vaig veure hISTÒRIA i em va encantar. L’autor era en Jan Vilanova Claudín i el director en Pau Roca. Enguany, he vist que repetien com a autor i director en aquesta obra i no he dubtat en anar-hi. La decisió ha valgut molt la pena. Les dues obres tenen força elements en comú, sobretot en la trama. Parlen de l’engany en la història. En aquest cas, expliquen la vida d’un autor a França que, quan la crítica ja no li fa gaire cas, enganya tota la societat i es fa passar per un nou autor fictici que molt d’èxit i torna a guanyar el Goncourt, com ja ho havia fet ell mateix abans. Sembla que no pugui […]

Des que va començar la representació, quan amb tot a les fosques se sent la veu del venedor, em vaig adonar que estava davant una obra molt important i que no m’havia d’obsessionar en entendre totes i cadascuna de les paraules que escoltaria. Vaig tenir la mateixa sensació en obres tant diferents com Terra de ningú, de Harold Pinter o El Público, de Federico García Lorca. Per mi, en una representació teatral podem diferenciar el que jo anomeno la lletra i la música. La lletra és el què i la música és el com. En aquestes obres, la música és tant bona que no passa res si no entenc del tot la lletra. En la solitud dels camps de cotó […]

Dues parelles tancades durant tres dies en un hotel d’un país en revolta. A fora, la gent es replanteja la seva vida i surt al carrer, fins i tot amb violència. Volen canviar la seva situació social. I què fan els personatges dins de l’hotel? Caldrà veure l’obra per saber-ho, però puc avançar que en Josep Maria Miró aconsegueix fer un paral·lisme molt interessant entre la revolta exterior i els plantejaments de la vida de les dues parelles, que resten tancades i protegides a l’interior de l’hotel. L’autor ens presenta dues parelles d’edats i sectors socials diferents. Així, els conflictes presentats són més diversos. Sovint, els humans, seguim la nostra vida quotidiana sense grans plantejaments vitals. No tenim temps. Això […]

Quan a l’any 1971 Víctor García, Fabià Puigserver i Núria Espert van estrenar la seva Yerma, en Marc Chornet, director d’aquesta versió, encara no havia nascut. Aquella Yerma va ser, i és encara, la gran referència de l’obra d’en Lorca. En Lluís Pascual diu que una de les obres que mai voldrà dirigir serà Yerma perquè el record d’aquell muntatge li ho impedeix. Després de tants anys, ens arriba una nova Yerma a l’Akadèmia, amb un equip molt jove, sense complexos i amb un muntatge excel·lent. El mateix Marc i l’Anna Maria Ricart s’han encarregat de l’adaptació, en la qual trobem alguns detalls de l’actualitat, com la presència d’un mòbil o l’ús del predictor, que poden semblar anacronismes. Jo crec […]