Miquel Gascon Baz

Estem parlant de “Teatre” a un nivell altíssim, que no es pot comparar a cap altre del nostre entorn, ni potser tampoc amb gaires teatres a escala internacional; una producció que juga en un altre lliga, a la que segurament no poden participar molts dels nostres teatres… poden fer-ho únicament teatres públics, ja que una producció d’aquest tipus, necessita molts recursos econòmics i tècnics. Al mateix temps necessita l’empenta d’un “esbojarrat” director com és Lluís Pasqual, que s’atreveixi a crear i organitzar un espectacle amb 25 actors a escena, dels quals 14 d’ells tenen papers importants. Aquesta producció m’ha arribat a emocionar en molts moments de les quasi 3 hores de durada… i és que no hi ha per menys, […]

No ens podíem pas perdre una proposta dirigida per Sergi Belbel al Teatre Romea… i encara menys quan estava protagonitzada per actors com l’Emma Vilarasau, la Mercè Sampietro i en Lluís Soler, entre d’altres. Independentment de si el text en vers t’acaba d’interessar o no, sincerament esperava molt més de l’actuació de la que és per mi l’actriu de capçalera, Emma Vilarasau. De tots els actors és a la que se li nota més que està “recitant” un text en vers i li falta la naturalitat, que per exemple demostra la seva companya d’escena Mercè Sampietro. Tot plegat, una decepció, d’una producció de la qual segurament esperava massa. Podeu llegir aquí la crònica completa.

FOOT-BALL és un espectacle de dansa creat pel ballarí i coreògraf Cesc Gelabert, com una mena d’homenatge a la seva altra passió a la vida a banda de la dansa, el futbol, i molt especialment l’amor al seu equip, el Barça. Fa molts anys que volia fer aquest espectacle i ara ho ha aconseguit, emprant innumerables esforços administratius, tècnics i coreogràfics per tal de portar-lo a terme. A dalt de l’escenari, 7 joves ballarins + Cesc Gelabert en persona… però aquesta suma de 7 + 1, no fan 8 ballarins, perquè crec que és just considerar un novè ballarí “tècnic”, que no és més que una il·luminació brutal, que dansa també a escena, al mateix temps que la resta de […]

Ens va agradar molt la capacitat de síntesi per tractar el tema de la parella, a través de la relació entre dues parelles amigues…. i en poc més d’una hora, poder reflectir les característiques principals de les diverses relacions que es poden establir entre ells …. amistat, amor, tendresa, passió…. i que malauradament es poden transformar ràpidament en incomprensió i fins i tot en odi, quan apareix un conflicte en una de les parelles, molt sovint creat per una infidelitat. Podeu llegir la crónica aqui.

Amb una escenografia senzilla, sota l’arbre d’un dels seus contes i una tauleta amb el cafè preparat que l’actriu es va prenent a mesura que l’espectacle avança, tranquil·lament. Ens dóna una sensació de serenor i de pau tot plegat, que ens predisposa per tal d’estar molt atents a les seves paraules que va desgranant a partir dels contes d’en Pere. Un espectacle que entra per les oïdes, amb una senzillesa brutal, ja que la manera de dir d’en Pere Calders, és així, senzill, sense frases massa rebuscades, com si la seva escriptura sortís amb naturalitat com si és tractes d’una conversa personal amb els seus lectors. La meta crónica aqui.