David Elfa Novoa

L’off del Romea ens torna a oferir una altra joia teatral, portant-nos en aquest cas un monòleg de Koltès interpretat per un esplèndid Òscar Muñoz. L’espectador, que forma part també de l’obra, es submergeix amb el protagonista en una reflexió al voltant de l’amor, la necessitat de comunicar-se, l’afecte, l’agressivitat, la manipulació i el control de la societat. Tot això, ens és presentat en una posada en escena molt efectiva i sorprenentment dinàmica, tenint en compte que ens trobem davant d’un monòleg, en el qual l’espectador va cambiant d’ubicació guiat per l’interpret. D’aquesta manera, es fa partícep al grup reduït de persones que assisteixen a la funció de no només de la reflexió al voltant del text, sinó també de […]

Veient aquest expectacle a la platea de la Seca, he tingut una sensació molt semblant a la que tenia quan veia bocabadat alguna de les pel·lícules mudes del Charlot. Segurament, això es deu a que el pallasso del Toti Toronell transmet molta tendresa i innocència en unes situacions que poden resultar quotidianes, però que es compliquen fins a l’infinit per al pobre personatge, fent-nos riure i a l’hora agafar estima per aquest nen gran. A més de la interpretació brillant de Toronell, un altre encert de l’espectacle és l’ambientació que trobem d’una revolució industrial, la qual és poc freqüent en l’entorn d’un pallasso, resultant ser força suggerent i fent-nos veure d’entrada que no ens trobem davant del típic espectacle de […]

Smiley s’ha convertit en el seu any de vida en una de les obres imprescindibles del teatre contemporani català. Es tracta d’una peça amb una aparença moderna, gràcies a recursos encertats com aturar l’obra i dirigir-se a l’espectador, però que es presenta amb una efectiva estructura clàssica que apropa la representació a tots els públics. A més, un altre gran encert de Guillem Clua es tractar la història amb naturalitat i sense que l’orientació sexual dels personatges exclogui cap persona a l’hora de gaudir i de sentir-se identificat amb aquestos. Així doncs, l’obra no pretén ser ni valenta, ni defensar cap orientació sexual o forma de vida, sinó explicar una cosa tan simple (i complexa alhora) com és una història […]

Aquesta bella oda al desamor és una de les grans propostes del Festival Grec 2013, que ja arriba a la seva fi. Es tracta d’una adaptació de la prosa poètica de Marguerite Yourcenar, brillantment adaptada per Marc Rosich i esplèndidament dirigida per Josep Maria Pou. Per una part, cal dir que el llibre en el qual es basa apareixen nou personatges femenins, separats per capítols, més el pròleg de la pròpia autora. Així doncs, Rosich l’ha adaptat escollint tres d’aquests personatges y ha afegit el de Yourcenar, el qual serveix de nexe i otorga a l’obra una fluidesa subtil que ajuda de forma eficaç a digerir els monòlegs. A més, les paraules en boca de l’autora estan carregades de força […]

El Festival Grec ens ha portat una nova joia en clau de poesia visual dins d’un macroespectacle suggerent i brillant de dansa contemporània. Es tracta d’una obra que sap lligar a la perfecció els moviments i la música amb l’evocació de sentiments i la bellesa visual. Sens dubte, el seu plat fort són les imatges que recrea el coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui amb l’ajuda de les peces d’un trencaclosques, que li serveixen per crear una escenografia que impregna de significat les diferents accions dels personatges. A més, en aquesta representació sobre les dificultats de les relacions humanes al llarg de la història i de la seva relació amb el món de l’art, cal destacar les coreografies carregades de força, significat […]