Cinta Paloma Vila

L’acció d’El Palmeral se situa a al-Àndalus al segle XI però, en realitat, aquesta qüestió espacial i temporal és simplement una informació de context i no hauria de ser protagonista. El que sí que caldria que ho fos és el teló de fons: un enamorament que, en comptes de ser explicat des d’un sol punt de vista, intenta explorar i mostrar totes les arestes pròpies de la complexitat de les relacions humanes. L’espectador té la sensació que el muntatge, més que per una sola peça, està compost per sis monòlegs no del tot equilibrats a nivell interpretatiu. Però si bé el punt dèbil és la poca interacció entre els actors al llarg de tota la funció, els soliloquis permeten l’expressió […]

No és fàcil enfocar en to de comèdia una situació tan dramàtica com la que presenta Monopoli, però el text de Mar Monegal, guanyador del desè Combat de Dramatúrgia del Temporada Alta 2020, ho aconsegueix. La identificació amb els personatges i l’empatia que generen, perquè són molts els que s’hi poden reconèixer en major o menor grau, són la clau de l’èxit d’aquest muntatge codirigit per la mateixa autora i Josep Galindo. Amb una menció especial també per a l’audiovisual que acompanya, il·lustra i fa encara més dinàmica la funció. La Montse i el Pol, la parella protagonista, exemplifiquen perfectament les il·lusions, les expectatives i les pors de les generacions que ara ronden els quaranta anys i que, tal com […]

Per què la sang dicta qui és i qui no és família? Una pregunta que probablement tothom es planteja alguna vegada a la vida. Sovint ens sentim més connectats amb aquelles persones amb les quals tenim més coses en comú (per molt que visquin en una altra ciutat, siguin d’un altre país o tinguin una cultura diferent) que no pas amb les qui compartim els cognoms. Germanes tracta de les arrels, una temàtica recurrent del dramaturg Wajdi Mouawad. Som fruit d’unes circumstàncies i, encara que a vegades, per diverses raons, fem veure que ens n’oblidem, sabem que és pràcticament impossible prescindir-ne. El que els passa a Geneviève Bergeron (Mònica López) i Layla Bintawarda (Lluïsa Castell) gira al voltant d’aquest fet, […]

Des del passat 30 de gener i fins al 9 de febrer, a la sala Àtic 22 del teatre Tantarantana es representa Llum trencada, un espectacle dirigit per Pere Fullana i elaborat a partir del llibre Dones republicanes: Memòria de la Guerra Civil a Mallorca, de l’escriptora illenca Margalida Capellà. Catalina Florit, Irene Soler i Marina Domínguez Nicolau són les tres actrius encarregades d’encarnar nenes, noies i dones trencades per un punt encara molt cruent de la història del país: la Guerra Civil espanyola. Així doncs, escenificant testimonis reals donen veu a dones que van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic en primera persona. Els falangistes van apoderar-se de Mallorca poc després del cop d’estat, però les represàlies no van […]

Els fills, de la dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, és una obra de teatre contemporani. Cronològicament ho és perquè va ser estrenada l’any 2016, però textualment també quadra amb la definició, atès que presenta una situació molt versemblant en l’actualitat i planteja un dilema ben adequat als nostres dies: una trobada entre amics que feia dècades que no es veien porta a debatre si existeix i si s’ha d’assumir alguna mena de responsabilitat generacional envers els més joves. No en va fou guardonada amb el Writers’ Guild Awards 2018 a la millor peça teatral. Rose (Emma Vilarasau) visita per sorpresa uns antics companys de feina, Hazel (Mercè Aránega) i Robin (Jordi Boixaderas). El matrimoni, que s’acosta a la setantena, […]