Anna Casasayas i Lacambra

Què és allò que més por ens fa de fer-nos grans? Perdre la memòria i oblidar els records més preuats? No ser capaços de valdre’ns per nosaltres mateixos? Veure com, una rere l’altra, desapareixen les nostres facultats i habilitats? Convertir-nos en persones avorrides? Perdre l’interès en tot allò que ens envolta? o no tenir res a comentar? La tercera edat, l’etapa daurada de la vida, és un tema poc tractat a l’escena teatral (o almenys he vist pocs espectacles que en parlin). Amb un diàleg sincer i divertit; una escenografia acurada; un ritme molt encertat i uns intèrprets de primera, En el estanque dorado planteja la realitat d’una parella d’avis que fa quaranta-vuit anys que comparteixen les seves vides. Ell, […]

Barcelona acull la primera edició del Congrés Femení de Supervivències i l’emplaçament escollit ha estat el Teatre Barts del Paral·lel. Quatre ponents expertes en temàtiques relacionades amb la feminitat -la família, les relacions sentimentals, l’amistat i les relacions laborals- exposaran als assistents com ser dona i no morir en l’intent. Per a no perdre detall, unes presentacions il·lustren els continguts explicats. Resulta curiós que totes elles estiguin representades per personatges de fisonomia moderna i ulleres de pasta… serà marca personal d’El Terrat? Unes hilarants, sinceres i enginyoses Silvia Abril (amb qui l’espectador desitjarà compartit un dinar familiar), Anna Bertran (de qui voldrà conèixer l’ex i el seu Pitxurri), Carolina Noriega (com seria ser amiga d’aquesta dona?) i Mireia Portas (que […]

Què tindran algunes persones per a dominar unes altres? Com aconsegueixen convertir-les en titelles i apoderar-se de la seva voluntat? Us ha passat mai sentir-vos atrets per algú totalment oposat a vosaltres? Ja ho diu la saviesa popular: això és cosa de polaritats, de forces que generen camps d’atracció entre dos cossos, imantant-los i unint els seus destins. Resulta complicat allunyar-se’n, desfer-se’n per sempre; i tan fàcil tornar a caure a la seva xarxa… Magnetismes, d’Elisenda Guiu i dirigida per Pepa Fluvià, ens presenta tres escenaris ben reals: una troballa casual al terrat d’un edifici, una altra de buscada en un carreró i una de digital, fruit d’una trucada inesperada. Què tenen en comú? Que els seus protagonistes són com […]

Com definiríeu l’amor sense paraules? O encara més difícil, ho podríeu fer cantant? Lo tuyo y lo mío ho ha aconseguit gràcies al recull de les 75 cançons més ensucrades que mai s’han escrit -que podreu tornar a escoltar en aquesta llista de reproducció de Spotify-, enllaçades amb humor i gran encert. Les veus excepcionals i la increïble expressió corporal dels actors de la companyia teatral ConUnCantoEnLosDientes – que aconsegueix una complicitat còmica amb el públic-; i la magistral habilitat musical d’en Dídac Flores són els ingredients imprescindibles d’aquest còctel musical fresc i original. Una obra on l’espectador és convidat durant 75 minuts a cantar, ballar i acompanyar els seus protagonistes en un viatge sentimental ben divertit. No us perdeu […]

Què tenia al cap en Walt Disney quan va crear l’univers de contes que, des de ben petits, ens ha embadalit? I una pregunta encara més important: què tenim nosaltres al cap, que avui en dia seguim buscant un príncep blau o una princesa desvalguda per a donar sentit a les nostres vides? Bienvenidos a la coñocracia és una declaració de principis en tota regla, sense embuts ni filtres. Una idea original amb un format brutal i enginyós, conduïda per dues actrius camaleòniques que ho podrien dir més alt, però no més clar: Las XL s’estimen tal com són, sense justificacions, sense peròs, sense etiquetes. Elles són pura energia, força, emoció, espontaneïtat i bogeria. Aquesta parella d’actrius arriba al Teatreneu […]