Alba Cuenca Sánchez

Molt s’ha parlat en els últims mesos del paper que ha de tenir la maternitat en la dona. Totes les dones han de tenir fills? És més respectable una treballadora que una mare? Possiblement la resposta més sensata sigui que facis el que vulguis i, sobretot, que visquis i deixis viure. I tot i semblar tan evident, el debat està servit. I les crítiques, triïs el que triïs, també. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-yerma/

La cultura emprenedora és el blanc de la nova producció de La Calòrica. La companyia, sempre crítica i punyent amb la societat, ja va tocar el món laboral a Sobre el fenomen de les feines de merda, tot i que en aquesta ocasió construeix un espectacle més convencional amb una única història. En ella, quatre amics decideixen canviar el (seu) món a partir de la creació del seu propi negoci. Com a punt de partida tenen una idea innovadora i moltes ganes de lluitar pels seus somnis, elements que, com es veu al llarg de la funció, no sempre són suficients. Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-fairfly/

Quan la teva identitat està íntegrament consagrada a algú, perdre’l porta greus conseqüències. Fins i tot si la pèrdua consisteix en una cosa tan lògica com un fill que creix i s’independitza. La impossibilitat de desprendre’s d’un fill és el que tracta La mare, la peça de Florian Zeller que es pot veure aquests dies a la Villarroel. La seva protagonista és una mare dependent i irritable, una persona que ha dedicat tota la seva vida a la seva família i que ara es troba despitada, enfadada amb el món i, sobretot, terriblement buida… Llegeix la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-la-mare/

Arribem a la segona part de la Trilogia de la Imperfecció de Raimon Molins i la companyia de la Sala Atrium. I ho fem amb moltes de les característiques que van marcar Nora: L’espai, l’equipo i, sobretot, l’ús de recursos audiovisuals projectats sobre la paret. Tot i que a estones continua el caos provocat per les múltiples accions –escèniques i audiovisuals- simultànies, cal dir que en aquesta ocasió l’ús de la càmera està més limitat. La gravació in situ queda complementada per imatges de la pel·lícula de 1951 dirigida pel suec Alf Sjöberg. I la combinació cine-teatre crea imatges molt potents: La nena que mira per la finestra per convertir-se en l’actual Júlia de Patrícia Mendoza. L’abraçada de la protagonista […]

20 de gener de 1942. 15 joves i cultes alemanys, ocupants de llocs d’importància en el govern Nazi, es reuneixen en una majestuosa casa propera al llac Wannsee per acordar els detalls de l’anomenada “Solució Final” al “problema” jueu. 75 anys després, mentre a la vida real l’extrema dreta torna a ocupar la que és la cadira política més influent del món, al teatre es recorda la fatídica trobada en la que es va segellar la mort de més de 6 milions de persones. Llegeix la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-la-conferencia-wannsee/