Dera G

Molt emocionant, impactant de veure.Una producció de 10. Em va encantar. L’única crítica que faré (en mi salsa), és que no hi ha cap actor d’origen àrab.

Vaig decidir anar a veure Kramig per l’Anna Moliner, que en soc una fan declarada! Està fantàstica. Però el Biel Duran està increïble també, fan un duo molt bo. A nivell de casting crec que els dos perfils encaixen molt bé, tenen energies bastant oposades i això aporta molts colors. En quant l’obra en sí, t’ho passes bé i et rius, no deixa de ser una comèdia amb un tema del que ja se n’ha parlat bastant, és a dir, hi ha poca novetat. Haig de dir que hi ha moltes redundàncies i que al final es fa repetitiva. Hagués preferit més curta i al gra. El final previsible i una mica innecessari potser… però bé, una obra amb la […]

Ja et poden agradar més o menys les seves propostes, que sempre, absolutament SEMPRE, sortiràs amb ganes de menjar-te el món i sobretot de canviar-lo… podem canviar el món a través del teatre? Aquesta pregunta es planteja des d’un inici, però no només aquesta, sino moltes que els que formem part del gremi actoral no només fem sino que argumentem, desenvolupem, critiquem i després, sentim, hipòcritament, que només amb això ja formem part activa de la revolució per un món millor. “La superioritat moral dels artistes”. Temazo. Quin pal i què real alhora. Tot això amb una paranoia d’espais, de personatges, d’encreuament de personalitats… riures assegurats. Molt bona feina.

Una Carmina Burana amb personalitat. Tothom té protagonisme en aquesta proposta, des dels cantants principals, els tècnics, els músics i inclus puntualment el públic. Hi ha un joc interactiu constant entre tots. En tots els plans passen coses. Les veus evidentment formidables i molt divertit. Has d’estar atent per tot el que pugui passar!! Tot és sorpresa… Totalment recomanable. També destacar l’escenografia i l’atrezzo. Em va encantar el recurs de les llums. L’unica cosa que no ens va encaixar amb la qualitat de l’espectacle son les projeccions. Tenen una qualitat molt baixa, del microsoft dels ’90. Tenint en compte que tota la resta estava molt cuidat i pensat, la qualitat de les imatges desencaixava molt.

M’ha agradat molt. Partint d’un text molt ben escrit però poc original en quan a temàtica, direcció i intèrprets han sabut fer-lo bonic amb una obra de teatre d’una duració d’una hora, més que suficient per explicar la història de dues persones que s’estimen. Els vull felicitar especialment per la part de la interpretació: actors catalans que hem vist en els escenaris durant anys i que han demostrat que és possible actuar amb naturalitat, sense fer ús de la cantarella, de la “veu de doblador”, .. parlant des de l’ara, des de la veritat i la honestedat. No vull donar moltes explicacions sobre el text, crec que cal anar-hi per entendre el seu missatge i compartir-lo en directe amb ells. […]