El coreògraf Cesc Gelabert fusiona les imatges del Barça de Guardiola, Tito i Rijkaard amb la dansa contemporània a Foot-ball.
«El Barça és l’exemple de la bellesa a la qual pot arribar el futbol quan és una dansa amb pilota», deia l’escriptor -i futboler declarat- Eduardo Galeano durant l’època Guardiola. Cesc Gelabert, corògraf i ballarí, fa anys que ho té clar i rumia com fusionar les seves dues passions: futbol i dansa. Ara, amb Foot-ball, ha fet realitat un «petit somni». Soci del FC Barcelona des dels 4 anys i jugador fins els 21, fins i tot assegura que sap més futbol que dansa. Exageració o no en el seu cas, és una afirmació que podria fer pràcticament tothom i la base de seva idea -“agosarada però fascinant”- d’utilitzar la familiaritat del futbol per apropar-nos «com una lupa» a la qualitat del moviment de la dansa. I és que el futbol és un llenguatge que l’espectador «pot desxifrar molt més fàcilment».
Si traiem el futbol de context i el portem a la mínima expressió «no deixen de ser cossos que dialoguen en l’espai», explica Jordi Morató, responsable de la part audiovisual de l’espectacle. I això és el que han fet, agafar les imatges amb els moviments dels jugadors i alentir-les «per crear un diàleg orgànic» amb els ballarins. Sens dubte, la part és complexa de l’espectacle. Tot i que «els moviments d’un jugador i d’un ballarí no són gaire diferents i hi ha pràcticament la mateixa tècnica, el ritme és completament diferent», per això «cal trobar l’equilibri i que s’integrin».
CRUYFF, EL MILLOR BALLARÍ
Per què basar tot l’espectacle en el Barça? Perquè és el seu club, és car, i «perquè és especialment estètic i coreogràfic, es basa menys en la força i més en la combinació». Per això, la peça se centra en les figures de Messi, Iniesta, Xavi, Puyol i Valdés, que tenen «una combinació de qualitats molt interessant entre ells». Gelabert reconeix, però, que «Cruyff és el millor ballarí» i que li hagués agradat incloure Benítez, el seu ídol de joventut, però per qüestions de qualitat d’imatge han hagut de quedar fora i centrar-se només en els partits de Lliga i Copa del Rei de l’etapa de Rijkaard, Guardiola i Tito.
Dalt de l’escenari s’hi podran veure jugades com el famós gol de Messi a Getafe, però també hi haurà alguna secció de faltes, entrenadors o coses fallides («sortirà un gol de l’Espanyol, cosa que encara em regira l’estómac»). Gelabert, «temptat de fer d’entrenador», sortirà a ballar algun petit fragment de la peça, però la seva alineació de ballarins són Daniel Corrales, Lluc Fruitós, Virginia Gimeno, Anna Hierro, Lorena Nogal, Luis Pedraza i Alberto Pineda, que estaran acompanyats de tot el treball audiovisual i la música de Borja Ramos, enregistrada amb estudiants de l’ESMUC i inspirada en la sonoritat dels estadis.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Cia Gelabert Azzopardi i FCB
