Hi ha qui pot pensar que anar a veure una obra d’un autor poc conegut és un risc. Potser és veritat. Però, sigui com sigui, no hi ha cap dubte que també serà una experiència enriquidora. El millor de Fam oculta és descobrir l’univers narratiu del poeta i dramaturg holandès Peer Wittenbols, molt reconegut al seu país però gairebé inèdit per als nostres escenaris. La història tracta sobre la relació entre tres personatges (un matrimoni i un vell amic) que lluiten per no sucumbir a la desafecció de l’edat madura, les seves necessitats, pors i desapassionament. La Companyia Ignífuga resol amb certa gràcia les peculiars trampes poètiques que Wittenbols planteja i, amb solucions clàssiques, aconsegueix mantenir el ritme gairebé els 80 minuts que dura l’espectacle. A més, tenint en compte que s’ha optat per dos actors i una actriu molt joves (i, per cert, molt solvents), la qüestió té força mèrit. No obstant, es troba a faltar una mica més de risc per part del director, una visió més personal del text i més contundència en el seu tram final. En qualsevol cas, l’espectacle té prou punts a favor, dels quals mereix una menció especial la meravellosa (i inquietant) veu en off en directe de Gal Soler.
Enllaç copiat!