Per Iván F. Mula / @ivanfmula
Després de programar Bizet, Wagner o Rossini, entre d’altres, el Gran Teatre del Liceu tanca enguany la temporada amb Luisa Miller, de Giuseppe Verdi. Immediatament anterior a la seva trilogia popular (Rigoletto, Il trovatore i La traviata), aquesta òpera d’amor, engany i traïció del compositor italià, intensa però serena, es basa en el drama burgès de Friederich Schiller Intriga i amor. Curiosament, Schiller és un dels autors més adaptats per Verdi. A més de Luisa Miller, va compondre tres òperes més inspirades en textos de l’escriptor alemany: Giovanna d’Arco, I masnadieri i Don Carlo.
Concretament, Luisa Miller és una òpera en tres actes en la qual Verdi va experimentar, al final del seu primer període compositiu, algunes de les tècniques dramàtiques que després donarien uns espectaculars resultats en les seves obres més conegudes. La història se centra en la Luisa, un personatge molt suggerent des del punt de vista psicològic, que té alguns paral·lelismes amb la sacrificada Violeta de La traviata, per exemple, en el fet de ser una noia senzilla d’origen popular, en comptes d’una dama de la burgesia o la reialesa. La direcció escènica de Damiano Michieletto concentra aquí l’acció en el drama dels dos protagonistes, Rodolfo i Luisa, la innocència dels quals es veu marcada per l’autoritat paterna, vistos de manera similar com els dos nens que mai han deixat de ser.
En aquest cas, per interpretar aquests rols l’òpera compta amb la soprano Sondra Radvanovsky i el tenor Piotr Beczala, dues figures que són, per elles mateixes, tot un esdeveniment. Tots dos artistes tornen a l’escenari del Liceu, al costat d’Eleonora Buratto, Luca Salsi, Juan Jesús Rodríguez i Arturo Chacón-Cruz en els dos repartiments programats.
Acabades les representacions de Luisa Miller, el Liceu conclourà el mes amb el Ballet Nacional de España, que torna després de l’èxit de Sorolla el 2015. Del 31 de juliol al 3 d’agost es podrà veure Zaguan & Alento, un dels seus espectacles de més èxit. Dirigit per Antonio Najarro, es tracta d’un muntatge de dansa i ritme on es barregen tradició i futur, flamenc i contemporani. Bastat en el flamenc tradicional però amb una mirada posada en la revisió del gènere, modernitat i duende van de bracet en una vetllada excepcional. Diversos teatres espanyols, així com coliseus de França i el Japó, han rebut amb un èxit clamorós la proposta.
