Katharsis 2024
Amb Steven Cohen, Gaston Core, Julian Hetzel, Neus Masdeu, Susie Wang, Las Huecas i Losinformalls, Katharsis arriba al cinquè any, alhora que el programa artístic que va començar al 2019.
El Lliure culmina el període seguint la fórmula habitual, convidant a parts iguals artistes nacionals i internacionals, alguns de consagrats i d’altres que comencen. En el seu conjunt, gent que ha fet de les arts escèniques un espai on representar el món per posar en dubte el pensament hegemònic, les convencions establertes i especialment els dogmatismes envers les arts escèniques. En aquest sentit, Katharsis ha estat un viatge emprès des d’una pregunta tan complexa com simple: què es teatre? Un programa que sempre ha defensat que l’experiència escènica, sense condicionants, parli per ella mateixa.
Neus Masdeu ha pogut fer realitat el seu somni: crear una empresa de seitons en vinagre: Seitons Masdeu Hola i Adeu. Veniu amb gana!
El col·lectiu Las Huecas presenta Aquellas que no deben morir, un projecte en procés de creació que voreja la idea, la gestió, la localització i l’economia de la mort.
Benvinguts a Mount Average. En la seva nova instal·lació, el director de teatre Julian Hetzel ens porta de visita per una fàbrica que ens confronta amb les nostres pròpies ideologies. La col·lisió entre el fluid estàtic passat i present crea una fricció productiva en aquest entorn industrial que alça molta polseguera.
Burnt Toast (2020) és la tercera peça de la trilogia sobre la natura humana formada per The Hum (2017) i Mummy Brown (2018) de la companyia de teatre noruega Susie Wang. Segons The New York Times, “Una inquietant però tendra història d’amor i canibalisme”.
El director i coreògraf Gaston Core proposa Abans que caigui la nit, una apropiació de la Ilíada amb un grup de MCs que rapejaran i ballaran a partir de la lectura del clàssic d’Homer, que amb l’Odissea és un dels relats fonamentals de la cultura occidental.
A Boudoir, l’artista i coreògraf sud-africà instal·lat a França Steven Cohen rep al públic al seu tocador. Si fins ara els seus espectacles han consistit en exposar-se o fins i tot sobreexposar-se, tant a l’escenari com en espais públics, aquesta vegada serà en un espai íntim i reservat alhora.