SÂLMON< 2018
SÂLMON < Festival, organitzat pel Graner i el Mercat de les Flors, és un festival que presenta propostes contemporànies sobre el llenguatge del cos i del moviment amb una filosofia de programació expandida (exhibició, diàlegs artístics, capacitació, implicació del context local, residències artístiques , creació de pensament, reflexió teòrica, etc.) durant 10 dies en el primer trimestre de l’any, concretament del 8 al 18 de Febrer de 2018.
De cara a la seva sisena edició, SÂLMON< proposa construir ponts sòlids de visibilitat i diàleg artístic amb Llatinoamèrica, Europa i Espanya, promovent una mobilitat artística natural entre els diferents contextos. El festival posa l’accent en aquells artistes que estan treballant en la recerca d’un llenguatge propi i diferencial, amb propostes d’experimentació i de risc, que de vegades cavalquen entre diverses disciplines, on el cos o la coreografia són enteses en un sentit ampli.
Quina funció té un objecte? Quina funció té un cos? Quina funció tenim com a espectadors? I com a intèrprets? Quina és la funció de l’escena? O.V.N.I és una peça que gira al voltant d’aquestes preguntes i proposa un viatge en què s’alteren les funcions dels cossos, els objectes i la mirada de l’espectador. Una peça que juga a expandir els límits d’allò visible i a fer emergir noves relacions i noves maneres de mirar l’escena. Aquest nou projecte del Col·lectiu Big Bouncers vol explorar […]
En la mitologia grega, Atlas és a qui Zeus va condemnar a carregar el cel sobre les seves espatlles. Atlas és una performance teatral que reuneix 100 persones de diferents professions a l’escenari. En aquesta obra, Ana Borralho i João Galante pretenen construir l’atles de l’organització social humana, una representació dels éssers humans a través de la seva funció en la societat on viuen. Un dels motors d’aquesta obra és la inspiració en les idees de l’artista plàstic Joseph Beuys: La revolució som nosaltres i […]
Aquest projecte escènic neix de la necessitat de repensar la creació escènica com un esdeveniment lligat al qual no podem entendre del tot. L’objectiu desenfocat d’aquesta peça és generar materials que diguin més pel que no són, que pel que són. A través de l’acompanyament artístic d’Ammarantha Vass Dolx (invident i transsexual) hem creat materials poètics encaminats al que no es veu, la qual cosa no es pot nomenar, l’estrany, el màgic i la il·lusió. Encegar-se amb la llum, veure amb els sons o escoltar […]
n o s o t r e s = paisatges d’accions pelvianesnosotres som indeterminatsnoso-tres actuem en potènciano sotres no som amfitrions estables dels nostres cossosnosotres descentralitzem les zones erògenes dominantsno so tres sotmetem la pelvis a una sèrie de reorganitzacionsnosotr(e)s transitem per cossos desgeneratizatsn oso tres tenim límits osmòticsnoso3 reivindiquem els orificis del cosnosotres som desgeneratsnosotres podríem ser una comèdia postporno
El resistente y delicado hilo musical és fil perquè ens hi aferrem per poder anar i tornar, és delicat perquè està fet de material humà, fal·lible, vulnerable i mortal, és resistent perquè la unió de diversos fa la força i és musical perquè és matemàtic i poètic a la vegada. Aquesta és una proposta artesanal i coral on les inquietuds individuals a vegades s’ensenyen, a vegades es transformen i a vegades, feliçment, desapareixen. Una clau per a l’espectador d’aquesta proposta podria ser no preguntar-se’n el […]
En la peça que presentem al Sâlmon< ens hem proposat crear un espai per encarnar uns discursos enunciats per veus de les diferents dissidències històriques que ens guiïn cap a la llibertat. Això ho hem fet amb un equip molt gran i complex format per sis ballarins, un estudi d’arquitectura, un dissenyador de moda, un estudi de disseny de llums, un dramaturg, un perfumista, una compositora i Dj, una costurera i unes estructures físiques que ens han acollit durant el procés de creació. Aquesta comunitat […]
Un dia em vaig creuar amb una dona que es deia Inês. No en tenia prou amb mirar-la, havia d’apropar-m’hi. Immediatament vaig començar a reconèixer-me en ella. Fou dins els seus ulls, dins el seu rostre, dins una xarxa energètica, que vaig aprendre a percebre’m. Vaig deixar el meu paper d’observador i vaig començar a viure amb aquest ésser de carn i ossos. No en tenia prou amb capturar-la, necessitava empassar-me-la. La meva principal intenció és fer-la emergir, convertir-la en una pregunta, donar-li un escenari. […]
M.C. és el nou procés creatiu d’El Conde de Torrefiel. Al llarg d’un any M.C. ens permet exposar embrions d’idees que busquen un terreny fèrtil per materialitzar-se en una peça escènica. Anteriorment ja s’han realitzat tres M.C. a Atenes, Madrid i Barcelona, i ara al SÂLMON<. Aquesta última entrega es basa en l’articulació d’escenes instal·latives de caràcter monumental creades per objectes i atmosferes que es complementen amb moviments sonors concrets. Imatges i paraules són eines estructurals per descodificar, reconèixer i ordenar el món que ens […]
Els meus interessos i necessitats en aquest treball caminen en l’observació de les interferències entre centres i funcions, en el refracció que resulta entre llenguatge i comportament, en el misteri que sorgeix de l’experiència i l’aparença, en la codificació del diàleg a través de la mirada, a armar un dispositiu intern des del qual exposar-se, atrapar, contenir, mobilitzar i conservar els manifestos del cos.
Excavem una paraula? Us ho proposaran els membres d’aquestes companyies, que recuperen un concepte fonamentat en el procés d’investigació d’El desenterrador, una experiència escènica en la qual investigaven el que anomenen la “corpologia” de les paraules, és a dir, la seva capacitat de generar un món ètic, un sistema polític i un ordre social concret a partir del moment en què designen (i fins i tot creen) la realitat. Les paraules i les respostes físiques a aquestes paraules treballades des del cos són la base […]
En l’espai més mínim un lloc es gronxa. Entre les paraules hi creix un gest, fins que es descompon un gemec. I la pregunta? El que neix d’un desequilibri! D’esquena, en un abans del començament, s’esdevé el petit poema. Música en els ossos i es filtra un record que desarticula el discurs; gran relaxació. Els ritmes d’un contacte, alguna cosa a la respiració i riu en diferents moments de la frase… aquests punts són d’una cicatriu? Quants interrogants conté la teva pregunta? Quan el no […]
