Enmig d’una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d’Adela. La casa s’ha sumit en una mar de silenci. Poncia parla sola, però també amb Bernarda i les seves filles.
Poncia és un espectacle protagonitzat per Lolita Flores i escrit i dirigit per Luis Luque, a partir de La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.
Sinopsi
Les intervencions del personatge de Poncia a l’obra de Federico García Lorca La casa de Bernarda Alba són el punt de partida d’aquest text, una profunda anàlisi del personatge que converteix els seus diàlegs originals en reflexió, soliloquis, diàlegs amb fantasmes i ombres. D’aquesta manera, s’il·lumina una nova mirada dins de la casa. Si en l’obra original assistim a una successió de fets que es desenvolupen en ordre cronològic, en aquesta Poncia interpretada per Lolita Flores escoltem el personatge després del xoc que li causa el suïcidi d’Adela.
La llengua de Poncia es deslliga en un lloc i en un temps prohibits per a les paraules. Ajusta comptes amb les habitants de la casa i demostra simpatia per la més jove de les filles, la reivindica. ”Poncia sempre m’ha suggestionat com cap altre personatge dels que habiten a la casa de Bernarda Alba —explica l’autor i director, Luis Luque—. Els personatges de les criades oculten un enigma interessant: són testimonis dels avatars dels seus amos, coneixen la veritat de l’interior de les llars i posseeixen la filosofia oculta de les classes populars”. Escoltarem, doncs, la veu d’una criada il·luminant els racons foscos que ens deixava l’obra de Lorca. Suïcidi, llibertat, culpa, classe, educació i sexe… De tot això parla Poncia amb la veu de qui ha estat maltractada i ha hagut d’estar callada durant un llarg període. Ara, però, Poncia ens obre la seva ànima per insistir en la necessitat d’estimar-nos en llibertat.
Poncia és un text escrit i dirigit per Luis Luque Cabrera, director d’escena i dramaturg madrileny que, des del 2019, és director artístic adjunt del Teatro Español i de les Naves del Español en Matadero.
