Moreno Bernardi desdobla el text La nit just abans dels boscos de Koltès multiplicant els punts de vista de les inquietuds del personatge: dos desconeguts que es busquen i només, a vegades, aconsegueixen un contacte que els calmi i els alimenti la necessitat de parlar, de despullar-se i, per fi, trobar un lloc on ser, on estimar, on viure.
Aquest text de Bernard-Marie Koltès és una de les seves obres més representades degut a la llibertat amb la que el lector la pot llegir: de pamflet polític a poema urbà, de la violència a la cerca real de l’amor.
I el 2021 compleix 44 anys sense haver perdut un àpex d’actualitat.
Sinopsi
Dos cossos es troben per treure les històries que porten a sobre. Històries que han tret dels ponts, de les putes… de la sensació de no pertànyer al món que els envolta. Dos cossos recorren els carrers de la ciutat a la recerca d’alguna cosa que ni ells mateixos saben explicar ni tan sols entendre. Dues ombres que corren l’última nit de la seva vida fins a l’extenuació.
En aquesta nit sota la pluja, dos desconeguts recorren els carrers d’una ciutat, a la recerca d’alguna cosa que no aconsegueixen explicar ni gairebé entendre ells mateixos. Canten i es retorcen per treure les històries dels ponts, dels ulls de les putes, de la sensació de no pertànyer ja al món que els envolta, ni de tenir res amb què agafar-se, de les dificultats d’encaixar en un món controlat per un poder difós a tot arreu. Se senten estrangers i tremendament sols. Es busquen i només a vegades aconsegueixen un contacte, al llindar hi ha la cruïlla on ser, estimar, viure. Descobreixen ser un, dos veus del mateix home, dues ombres que corren per última i única nit de la seva vida a la vora de l’extenuació, buscant una espatlla en què aturar-se a descansar.
Idioma:
Castellà
Castellà
Sinopsi
Dos cossos es troben per treure les històries que porten a sobre. Històries que han tret dels ponts, de les putes… de la sensació de no pertànyer al món que els envolta. Dos cossos recorren els carrers de la ciutat a la recerca d’alguna cosa que ni ells mateixos saben explicar ni tan sols entendre. Dues ombres que corren l’última nit de la seva vida fins a l’extenuació.
En aquesta nit sota la pluja, dos desconeguts recorren els carrers d’una ciutat, a la recerca d’alguna cosa que no aconsegueixen explicar ni gairebé entendre ells mateixos. Canten i es retorcen per treure les històries dels ponts, dels ulls de les putes, de la sensació de no pertànyer ja al món que els envolta, ni de tenir res amb què agafar-se, de les dificultats d’encaixar en un món controlat per un poder difós a tot arreu. Se senten estrangers i tremendament sols. Es busquen i només a vegades aconsegueixen un contacte, al llindar hi ha la cruïlla on ser, estimar, viure. Descobreixen ser un, dos veus del mateix home, dues ombres que corren per última i única nit de la seva vida a la vora de l’extenuació, buscant una espatlla en què aturar-se a descansar.
Fitxa artística
- Companyia:
- Direcció:
- Títol original:
- Autoria:
- Any del text:
- Traducció:
Guillem Gefaell
David Menéndez - Dramatúrgia:
Moreno Bernardi - Ajudantia de direcció:
Mònica Hernández - Il·luminació:
Lluís Serra - Audiovisuals:
Jordi Soler Quintana - Vestuari:
Josep Abril - Fotografia:
Sudeep Dwivedi - Vídeo:
Bori Mo - Producció:
Teatre Akadèmia
K.Lab
Lo Spazio - Any de la producció:
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Espectacles relacionats
