La Sala Ars programa el Cicle de Dansa en Resistència: Barricada
Barricada vol programar peces curtes de creadores de dansa que en visquin la seva pràctica com una eina de transformació social i que els calgui visibilitat.
Sinopsi
#1barricada 10 de novembre
Contàiner 1: NUA, Nadine Gerspacher
Nua és la història de MadameLou, una dona que espera. Una nena que ja no somia. Perduda en el temps. La peça reflecteix la trivialitat i l’efímer de l’existència humana. Parla del buit i del desig. I si, també parla de l’estupidesa que podem arribar a embolicar. MadameLou et convida a viatjar en el seu temps d’espera. Espera.
Fitxa artística
Idea i concepte: Nadine Gerspacher & Anna Castells // Interpretació & coreografia: Nadine Gerspacher // Direcció artística & dramatúrgia: Anna Castells // Text: Nuria Sanmarti & Anna Castells // Ojo externo: Lali Ayguadé // Veu en off: Anna Castells // Vestuari: Anna Chwaliszewska & Anna Castells & Nadine Gerspacher // Edició musical: Anna Castells & Diego Martin // Una producció de CIA NADINE GERSPACHER
Contàiner 2: OLOR DE MENTA, LaSúbita
OLOR DE MENTA és una peça de dansa que dibuixa i envaeix un espai imaginat a partir de dos cossos que es posen al servei d’un collage de poemes escènics de Joan Brossa.
Fitxa artística
Idea i direcció: Emma Riba i Laura Alcalà (LaSúbita) // Interpretació: Emma Riba i Laura Alcalà // Textos: Extrets de poemes escènics de Joan Brossa
Contàiner 3: THE LESSON, LaSADCUM
A través de mecanismes d’apropiació i collage, THE LESSON funciona com un ‘foundfootage’ coreogràfic que pensa el nostre comportament en la era post-internet.
Fitxa artística
Coreografia: Guillem Jiménez // Interpretes: Guillem Jiménez i Laia Camps // Escenografia y audio-visuals: Guillem Jiménez // Producción: MaricasMaricas i TKM Room
#2barricada 17 de novembre
Contàiner 1: S-end
Un espacio aislado ocupado por una mujer que envía, espera y recibe junto a la distancia. Con S-end partimos de la falsa simpleza de un abrazo que ahora somos incapaces de dar, ahondamos en los conflictos con la misma naturalidad con la que enviamos un emoticono y rescatamos las imágenes de la persona dialogante con su alter ego. Creando así, un único cuerpo en constante diálogo, que es a la vez, dos monólogos internos simbióticos.
Fitxa artística
Coreografía i Interpretació: Tanit Cobas, Marta Santacatalina // Música: Rita Cordón, Pepe Castillo. // Fotografía: Álex Terol // Residencia: CRA’P, Pràctiques de creació i recerca artística // l’Obrador – Espai de Creació
Contàiner 2: Alè aliè, Iris Borràs
Els nostres cossos estan marcats d’històries del passat. Què succeeix en aquest complex sistema corporal despres d’un fort traumatisme? Quins camins emprenem per acomodar-nos a les incomoditats? Aquestes preguntes son el punt de partida d’Alè Aliè, imaginant una persona amb escassa capacitat respiratòria. Un viatge per alguns dels camins i possibilitats en el nostre cos; un trencaclosques en moviment.
Fitxa artística
Nom companyia/intèrpret: Iris Borràs Anglada
Contàiner 3: Espolsant la pols, Eloi Martín
Què passa amb totes aquelles paraules que van quedar perdudes dins d’una llibreta negra? Tots aquells dubtes, aquelles pors de quan prens una decisió sobre la teva identitat i, de sobte, res és clar… Un recull de molts dies d’escriure s’ha ordenat en un petit monòleg, i vol donar veu i llum a tots els racons foscos del trànsit i el viatge cap a un mateix.
L’objectiu d’aquesta peça és explicar, compartir, mostrar; reflexions i la complexa indagació de la identitat quan es tracta d’un trànsit de gènere. Ensenyar què li passa a algú que, de sobte, està infringint les normes socials i no sap com orientar-se.
En realitat, també hi ha la voluntat d’apropar l’experiència a tothom qui ho escolti i valorar fins a quin punt aquesta és una realitat tan llunyana. Desmuntar precisament aquesta pretensió: que només transita la gent trans. Que la identitat està clara per gairebé tothom.
Fitxa artística
Text: Eloi Martín // Creació: Eloi Martín // Direcció i interpretació: Eloi Martín
#3barricada 24 de novembre
Contàiner 1: La Isla Flotante, Teatre Atlàntic (Martí Güell I Marco Michelangelo)
L’ex-xèrif d’una minúscula illa decideix realitzar un concert per ensenyar al món l’existència de la seva terra natal. Després d’una llarga temporada escampant les memòries de l’illa pel món, aquest duo es presenta amb una gran fatalitat que contrasta amb la petita dimensió de la seva terra: l’illa ja no es troba.
Creant escenaris, històries i personatges en un saborós concert fictici, La Isla Flotante és una invitació a una jornada musical per diferents paisatges sonors.
Fitxa artística
Texts, direcció i interpretació: Marco Michelângelo & Martí Güell // Direcció d’ actors: Gabriel F. // Música original: Marco Michelângelo // Direcció tècnica i il·luminacio: Teatreo de Açúcar – Teatre Atlàntic
Escenografia i vestuari: Teatro de Açúcar – Teatre Atlàntic // Fotografia: Gabriel F. & Eleonora Ferri // Producció: Martí Güell, Teatro de Açúcar & Teatre Atlàntic // Video: Waldemar Ramos // Teaser: https://www.youtube.com/watch?v=LUvUaXbBm9Y
Contàiner 2: Folk, Marc Vilajuana
Folk? Folk. Horitzontalitat. Lideratge. Minoria. Democràcia? Votació. Complexe. Seguretat. Error. Déu. Tu. Distància i comunicació. Animals de raó? Convenció. Mentida i convicció.
Fitxa artística
Direcció i interpretació: Marc Vilajuana // Agraïments: Tothom qui m’ha oferit i escoltat, també els que m’ignoren.
Contàiner 3: Bess6, Miquel Barcelona
Bess6 és un diàleg entre la empremta i la impromta. L’empremta entesa com la petjada de l’ésser humà a la Terra i la impromta l’impacte de qualsevol situació en la manera de percebre la vida de qualsevol ésser. En el primer sentit, Bess6, vol ampliar la mirada a totes les repercussions de les nostres pràctiques en la nostra societat i la manera d’utilitzar el nostre entorn des d’una mirada reivindicativa, ecologista i canalla. En el segon sentit, és un estudi sobre el síndrome del bessó solitari. Aquest síndrome (desenvolupat per Peter Bourquin), revela que un 20% de la població ha estat gestat amb un bessó en els moments inicials d’embaràs sense saber-ho. En aquest casos, el fetus es perd o és absorvit pel germà sense que metges i pares se n’adonin. Aquest vincle -i la seva pèrdua- és el primer i més íntim de la persona i condicionarà la percepció de múltiples aspectes de la vida del futur adult. La relació amb la soledat, l’alteritat, la visió de l’amor o la constant recerca del bessó, són característiques comuns per a aquests bessons supervivents. I una de cada cinc persones, no ho sap. És a dir, un de cada cinc milions de persones, no ho sap.
Fitxa artística
Creació i interpretació: Miquel Barcelona // Text: Miquel Barcelona // Veu gravada: Miquel Barcelona