Gema Moraleda

Ni l’edat del text ni la dels actors no és rellevant per a mesurar la qualitat del més nou de Lluís Pasqual, i us puc assegurar que és una autèntica meravella. Un muntatge que t’enganxa des del primer moment i et captiva amb el seu ritme àgil, el seu vers tan ben dit i la seva inesperada posada en escena, que acompanya aquestes dues companyies d’actors joves (però no pas inexperts). Músics en escena, lluita d’espases, Rosa Maria Sardà repartint joc, efectes de so i fins i tot un tango per mostrar-nos que Lope de Vega encara té alguna cosa a dir-nos i que el teatre clàssic no és avorrit. Un encert en tots els sentits i un dels imprescindibles […]

Tu digues que l’estimes és senzilla en el seu plantejament i directa en la seva execució. Estem davant d’una clàssica comèdia d’embolics amb un únic objectiu: arrencar un somriure al públic i fer-li passar una bona estona en noranta minuts de teatre, ni més ni menys. I és ben cert que ho aconsegueix. Amb uns ingredients ben bàsics, Tu digues que l’estimes crea una trama amb cops d’efecte i algunes sorpreses que fan que el conjunt resulti molt entretingut i poc previsible. Si el que us agrada són les comèdies, us recomano que no us la perdeu. Més informació

Si devoreu novel·la negra, esteu enganxats a les sèries de policies o no podeu viure sense descobrir els secrets i els misteris de tots aquells que us envolten, no us podeu perdre La ratonera. No només perquè sigui un gran clàssic d’Agatha Christie sinó perquè alguna cosa ha de tenir un text per portar 62 anys a la cartellera londinenca. Al Teatre Apolo trobareu un repartiment amb moltes cares conegudes que donen vida a una sèrie de personatges (alguns de ben extravagants) que us faran dubtar de tot i de tothom. És cert que el muntatge sembla una mica massa esclau de la seva edat i que en alguns moments la posada en escena podria ser una mica més moderna, […]

Vaig veure Killer fa uns anys al teatre Goya i, no només em va sorprendre, sinó que em va encantar. Un musical amb un únic actor i tres músics on el protagonista explica, amb una bona dosi d’humor negre, la seva història com a pressumpte assassí. Bones cançons, bon ritme i una feina excel·lent per part del Xavier Mestres completen la posada en escena d’aquest original text de Guillem Clua. Amants o no del musical, jo no em perdria aquesta genial comèdia negra.

Només un anunci és només això, un entreteniment. Una comèdia de ritme embogit que esdevé un intent de thriller en la segona part i acaba de manera precipitada deixant-nos amb el dubte de què dimonis ens volíen explicar amb aquesta obra. És talment l’equivalent a les pel·lícules de diumenge a la tarda: no t’avorreixes, els actors ho fan prou bé i, un cop acabada, no et queda res, ja pots tornar al que feies. Segurament seria un bon text per a una altra sala però, malauradament, crec que no fa justícia a la trajectoria de la Sala Flyhard. Més informació