Francesc Esteve i Tomàs

Iván Morales s’ha superat, i ho ha fet amb aquesta Cleòpatra que ha creat per el lluïment d’Anna Azcona. Dintre del cicle “Tot pels diners”, aquesta trilogia sembla que petarà al Teatre Lliure. Si vam sortir totalment sorpresos amb Mammon, aquest cop ha guanyat amb golejada (si tenim en compte que l’estrena va coincidir amb el retorn de Pep Guardiola). Amb un monòleg per començar l’obra i que ens sedueix en la història d’aquesta mare i filla, ens descriu aquesta Barcelona que no surt mai a la TV. A més… (segueix llegint)

Pensar que fa uns dies comentava que semblava que teníem una temporada teatral sense sorpreses i vaig al Teatre Lliure, i em trobo amb aquesta gratificant sorpresa. Inicialment s’ha demanat a cinc creadors –Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victòria Szpunberg– que facin tres propostes sota el mateix signe “estem disposats a fer-ho tot pels diners?” Mammón és la primera obra de la trilogia de del cicle Tot pels diners que hem vist a l’Espai Lliure. Es tracta d’una coproducció entre el Teatre Lliure i La Brutal. El primer que em ve al cap al pensar el que he vist al Teatre Lliure és creació i bogeria, però tot amb molt bona feina. Totalment recomanable per diferents opcions … […]

Acabo de sortir ara mateix del teatre, i el primer que em penso és “he vist una obra inspirada en una novel·la o en un fet real?” i em sembla que no he estat l’únic, era un comentari s’ha dit només finalitzar la funció. Una obra que et fa entrar en la por dels extremistes, en la pèrdua de llibertat i en la bogeria d’una mare fins a la última conseqüència. Basada en uns fets reals de començament del segle passat. Dels actors s’ha de dir que estan correctes, tret de Teresa Vallicrosa que aconsegueix transmetre la bogeria necessària d’aquesta mare assassina. Fins i tot he tingut moments que m’han recordat a…(seguir llegint)  

La recreació de la conversa que Alicia Sanchez Camacho i Victoria Álvarez van tenir al restaurant de la Camarga i enregistrada per Método 3. Es construeix la base d’aquesta conversa, deixant una espectacle on podem veure com és el sistema polític i social amb que estem actualment. Tot i que es pot pensar que no hi ha cap treball de dramatúrgia, no és així. És veu un treball d’estudi de recerca, de sintetització de la conversa, per fer-ho accessible a tothom. Sense deixar tocs còmics, per poder entrar en tota aquesta escombraria política que tenim davant. Tot i que…  

Si ja estàs fart de la Barcelona postolímpica, la del Mobile Word Congres i vols tornar a la Barcelona canalla, transgressora, aquella on t’enamores de les persones, la de la Rambla i l’estil dels 80’s. No has de deixar d’anar-hi. Copi i Ocaña al purgatori, muntatge creat fa 10 anys, torna de nou amb Oriol Guinart i Víctor Álvaro, amb la incorporació de Jaume Madaula en el paper de l’ombra de Passolini. T’has de deixar captivar per la paraula, els monòlegs que desgranen els tres personatges per comprendre tot el que vam viure. Amb un rerefons reivindicatiu, Marc Rosich ens presenta com han viscut aquests dos artistes, en aquest espai format com un ring carregat de plomes per els quatre costats. Una […]