CICLO DE GÉNERO: YO, TU, ELLAS
La Badabadoc estrena el Cicle de gènere Yo, tu, ellas … amb teatre, música i dansa on les dones són el denominador comú.
Pot l’art ajudar en la desigualtat entre gèneres de la nostra societat? La nostra resposta és un sí rotund. Comunicar a través de les arts escèniques té un poder transformador i la capacitat de generar un canvi social. A La Badabadoc les dones alcen la veu, des de diferents expressions artístiques, diferents històries i punts de vista que conflueixen en un únic objectiu final: la reivindicació de les dones en una societat desigual que necessita canviar.
PROGRAMA:
20 i 21 de juny 20:30hs Louise et Jeanne, Teatre en Francés
22 de Juny 20:30hs Yolanda Yone, Concert
Del 22 de juny al 29 de juliol Expo Maps, Exposició
29 de juny 20:30hs Madres perfectas, Performance – dúo
30 de maig i 1 de juliol 20:30hs Ánima Turmentada, Teatro físic
5 de juliol 20:30hs Moving Poetry, Dansa
7 de juliol 12:00hs El pot petit, Música familiar
8 de juliol 12:00hs Sonall, Música per a nadons i nens
Del 12 al 29 de juliol 20:30hs En el fondo, Teatre Argentí
Louise et Jeanne és un espectacle de teatre en francès escrit per la guionista Marie Ange Bercer, que indaga sobre la personalitat múltiple de qualsevol ésser humà, sobre la seva capacitat innata d’adaptar-se, transformar-se, protegir-se, per dominar, per estimar i per ser estimat.
Madres perfectas és un duo de performance protagonitzat per Esther Blázquez Blanco & Miluka Suriñach Echevarría. Som periodistes, advocades, directores, assistents, productores, actrius, performers. Dos ties molt superficials a les que ens va la meditació i tot aquest rotllo del creixement personal. Penquem un munt d’hores cada dia i se’ns donen molt bé els nostres treballs. De veritat. Ens vam formar fa 10 anys al Laboratori Escola d’Expressió Corporal Dramàtica i hem realitzat diverses obres de teatre experimental i clown a Dublín, Madrid, Barcelona, Bilbao, […]
Alma Atormentada, la fuerza femenina a través de los tiempos és un espectacle de teatre físic, amb una atmosfera èpica i alternativa sobre la violència de gènere al llarg dels segles.
Amb la performance Moving Poetry Inés Hernandez vol parlar de clixés, d’educació, de família, de condicionament sociocultural i de distorsió d’idees, d’objectes i de cossos: “No sé el que ha existit abans, el meu sentiment de dona o la mirada d’aquells que decideixen mirar una dona. Tu em mires, tu decideixes el que veus: un ésser, un cos, una dona, una veu … Tu decideixes. O potser no. Sóc jo també qui decideix mostrar el que jo vull. En quin moment m’he convertit en dona? […]
El teatre alça la veu contra l’explotació sexual, la tracta de persones i la violència de gènere. En el fondo és el l’èxit de Timbre 4 (Buenos Aires) amb Verónica Cognioul Hanicq i Fabricio Mercat, sota la direcció de Pilar Ruiz.