Neus Mònico Fernández

En aquesta ocasió la meva classificació és la màxima, ja que em va agradar tot: el text, l’escenografia, la il•luminació i una interpretació extraordinària. Els efectes visuals i la música em van semblar genials !!!.He tingut molt en comte a l’hora de valorar l’actuació de la Mònica Glaenzel que m’ha sorprès moltíssim, ja que només tenia com a referència d’ella , el seu paper de l’Emma en la sèrie Plats Bruts i haig de reconèixer que la seva interpretació em va atrapar des d’un bon principi. Només entrar a la sala ens trobem a una noia que està sola, però de seguida ens adonem que en realitat no ho està, nosaltres també formem part de l’escenografia ,ja que ens veiem […]

L’any passat vàrem descobrir el món de les titelles per adults gràcies a La Vilella Teatre que va portar l’espectacle Diagnòstic Hamlet del titellaire Miquel Gallardo, que ens va sorprendre i agradar moltíssim. Així que quan ens vam assabentar d’aquest espectacle, Parias a la Sala Fènix ,el vam anar a veure de seguida. En aquesta ocasió el titellaire és en Javier Aranda, que amb el seu espectacle Parias,ens presenta a un grup de personatges-titelles molt especials, que juntament amb una música meravellosa i del tot adequada per cada historia , ens arriba a commoure i fer reflexionar sobre temes socials tan actuals com són la degradació i la marginació de l’ésser humà; unes històries plenes de metàfores i crítica social […]

Ens trobem davant d’una nova companyia teatral, La Pepo Teatre, formada per cinc actors catalans. Tothom diu que està bé és la seva primera obra de teatre, escrita per Dani Amor, un dels actors de la companyia. Es una comèdia per a públic més aviat jove, tot i que a nosaltres ens va fer riure i passar una estona divertida. El públic estem repartits en quatre grades i se l’intenta integrar d’un bon principi al muntatge regalant-li a l’entrada un petit cotilló , ja que l’escenografia està ambientada en la nit de Cap d’Any. Els actors són joves i amb moltes ganes de treballar, malgrat que els hi falta rodatge, ho donen tot dalt de l’escenari. L’Artur Busquets (Lluís) i […]

Es tracta d’una obra que t’enganxa des d’un primer moment. Podríem dir que la situació de suspens que es respira , ens té atrapats ben bé fins al final de l’obra, on rés és el que semblava en un principi. Ens trobem davant d’una parella en una habitació d’un hotel, la vigília de Nadal i la noticia d’una dona que s’ha suïcidat. Quin lligam tenen entre tots tres? Les actuacions dels dos actors, en Dani Arrebola i Annabel Castàn són molt bones i del tot creïbles. No us la perdeu!!!

Hem començat la temporada de teatre en un espai que ens agrada força d’anar-hi, al Círcol Maldà. Ens esperava Viure sota vidre, una obra escrita pel dramaturg austriac Ewald Palmetshofer, produïda per la jova companyia la Cosa i traduïda i dirigida per Sarah Bernardy. Des d’un principi la historia ens ha atrapat. Els diàlegs i frases a mig acabar del començament, crea una situació que t’ enganxa des d’un primer moment. Tres amics queden en retrobar-se en un hotel, dos anys després que cadascú triés un camí diferent. El que en un principi sembla una reunió de tres grans amics, acabarà convertint-se en una situació incòmoda. Tots tres es guarden coses que no es van dir en aquells moments… sentiments, […]