Miquel Gascon Baz

Nosaltres, des de les nostres butaques observem la transformació d’en Ricard, un magnífic, extraordinari Quim Àvila, un adolescent ple de ràbia, desànim, apatia, avorriment i que troba la seva sortida assumint el paper d’un altre. La seva mirada ens arriba directa com si volgués que nosaltres l’ajudéssim a sortir del pou de desesperació on està ficat i que el porta a un destí que tampoc és el que vol. Una obra molt rodona que ens ha agradat i ens fa rumiar, i un jove gran actor al que seguirem a partir d’ara. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/6L8H9OiSAy del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Estem davant d’una obra de teatre escrita i dirigida per Raquel Loscos que reflexiona sobre el paper de les dones a les diferents èpoques. Les actuacions musicals i un punt de comicitat ajuden a digerir un text punyent i àcid sobre les realitats viscudes. Aparentment esbojarrada, està dirigida amb precisió i les quatre actrius estan magnífiques en els seus papers, amb un vestuari i pentinat perfectament adequat a l’època de la qual són representants. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/NCfgcvoo2J del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Es tracta d’un treball de creació absolutament fascinant, sota la direcció del matrimoni format per Blaï Mateu i Camille Decourtye, en el que participen uns magnífics professionals dels que jo destacaria especialment a la ballarina Laly Aiguadé, que ens va deixar a tots enamorats amb els seus moviments i la seva agilitat. Un espectacle que s’endinsa en el món fantàstic dels somnis, que ens fa somiar encara que som conscients que estem desperts…. i quan acaba tot, no volem “despertar-nos” perquè haurem de sortir de la carpa. Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/vh2dbRWZtA del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Cinc disciplines diferents, cinc artistes que provenien de dues companyies diferents i que es van conèixer a Madrid decidint al cap d’un temps crear “eia” i aprofitar les diferències artístiques de cadascú d’ells. Equilibris acrobàtics, salts mortals i piràmides humanes en moviment. Energia i autoironia són les claus per realitzar una exploració de les capes de la personalitat i de la societat i oferir al públic diverses claus per a la lectura i interpretació de l’espectacle. Música en directe creada i interpretada per Cristiano Della Monica amb instruments tradicionals i altres de no tant i tocada en situacions diverses, dins l’armari, fora, dret o estirat, …. Si voleu llegir la crònica sencera ho podeu fer en el següent enllaç https://t.co/iGjDunXueH […]

Es tracta d’un espectacle de petit format, de fet sense escenografia i tan sols amb una sola intèrpret, Esther Freixa i Ràfols; ja fa 7 anys que s’està representant, encara que majoritàriament no es fa gaire en espais teatrals i si molt sovint en cases particulars; malgrat aquesta forma curiosa de presentar-la davant del públic, també s’ha pogut veure a diversos Festivals d’Europa, Líban, Mèxic i Veneçuela. És difícil expressar amb paraules la gran quantitat de sensacions que pot transmetre una única persona en aquesta proposta i amb tant poquíssim temps…. en el meu cas, no més de 40 minuts. L’actriu ho diu tot amb el moviment del seu cos, els seus ulls i la seva profunda mirada molt directe […]