Aloma Vilamala Comas

Marry me a little fa tota la pinta de ser un refregit d’una sèrie de musicals, però tot i aquesta primera percepció (que no deixa de ser real) val la pena deixar-se portar per les melodies de Sondheim. Tot i no conèixer les cançons interpretades brillantment pels dos protagonistes, és […]

Personalment, trobo que Romeu i Julieta concerta d’alguna manera tota l’essència del teatre. És un text de Shakespeare que ens transporta cap a una mena de puresa escènica, a través de paraules que, com una fórmula màgica, fan volar l’espectador. En el muntatge de Bruce-Lockhart, la posada en escena és […]

Woyzeck no és una obra fàcil, però Marc Rosich la dirigeix de manera brillant, creant tota una atmosfera que transmet a la perfecció com de desconcertat i desesperat es troba Woyzeck. El protagonista està interpretat per un Carles Gilabert absolutament brillant. L’espai de Palo Alto va com a anell al […]

Que difícil afegir alguna cosa que encara no s’hagi dit de Barcelona, i més, davant de tanta unanimitat. Sí, és una obra tensa i intensa, que ens reflecteix i ens fa pensar en nosaltres mateixos. Per això emociona. Des del meu punt de vista, però, el text és una manipulació […]

T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré és un musical que funciona pel seu guió, per la seva música i perquè ens sentim identificats en l’universal (i inesgotable) món de la parella. Un producte que funciona sol, ideal per moments de crisi en què no toca arriscar. En aquest cas, l’obra […]

El nou espectacle de Tricicle és… deliciosament Tricicle. La companyia diu adéu amb un espectacle marca de la casa, amb moments que sonen però que són un petit homenatge a personatges i escenes que ens han arrancat riures durant anys. Alhora, han fet un esforç per estar a la última […]

Totes les bones crítiques que heu llegit d’Acorar són veritat. Parla amb una delicada poesia que arriba molt endins de la idiosincràsia del poble mallorquí, però de manera universal i que ens reflecteix (al capdavall, són els nostres cosins). Un passeig per rituals ancestrals que ens plantegen qui som, com […]

Marta Carrasco construeix imatges esfereïdorament boniques i preciosament terribles. El joc amb els cossos, les flors, els materials, fa que l’espectador s’estremeixi, rigui, sospiri, i, sobretot, se senti identificat(da). Pels atrevits amb els nous llenguatges amb ments obertes i que encara no coneguin la coreògrafa. Pels espectadors que -com una […]