Alejo Sauras
Inicia la formació en interpretació amb les classes de Joan Llaneras al voltant dels textos clàssics. (Madrid, 1997). Rep classes sobre textos de Shakespeare amb la Fundació Shakespeare dirigits per Manuel Ángel Conejero, a l’Ateneu de Madrid (1998). Primer i segon any d’art dramàtic a l’Escola de Cristina Rota. Un any d’Art dramàtic a Bululú 2120 amb Antonio Malonda. Té coneixements de ball (jazz), impartits per Sue Samuels, Broadway Dance Center, Nova York (2001). En teatre, s’estrena el 1996 amb La ínsula Barataria. Extracte del Quixot. Després d’aquesta arriben Manuka Mura (1996) i Tonari no ojisan (1997), representades en japonès; La gallina cega, escrita i dirigida per Jaime Palacios (2002); Tornarem a parlar d’aquesta nit (2002); L’Eunuco, en versió de Jordi Sánchez i Pepe Anton Gómez (2014) i La Cuina, amb direcció de Sergio Peris‐Mencheta per al CDN (2016). Simultaneja el teatre amb el cinema i la televisió. Al cinema, la seva primera pel·lícula és Mensaka, dirigida per Salvador García (1997). Entre 1997 i 1999 la seva activitat com a intèrpret cinematogràfic se centra en el curtmetratge, dirigits per Indalecio Corugedo (Còpia nova, Revetlla i Parèntesi), Carlos Moriano (Última Azotea i Surfavela) i Santiago Tabernero (Expendedora). Torna al llargmetratge amb Y dir-te alguna estupidesa, per exemple t’estimo (2000) i La dona de la meva vida (2001), dirigides per Antonio del Real; Diari d’una Becaria (Dir. Josecho San Mateo. 2002); o H6. Diari d’un assassí (Dir. Martín Garrido Barón. 2005). En aquest mateix any posa veu a Rodney a la versió espanyola de Robots, dirigida per Chris Wedge. El 2006 treballa amb David Trueba a la seva pel·lícula Benvingut a casa, i amb Álvaro Díaz Lorenzo a Cafè sol o amb elles. El 2007 es posa a les ordres de Miguel Perelló a Lo que tiene l’altre, i del tàndem Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña a L’habitació de Fermat.
El 2008, de Pedro Almodóvar a Les abraçades trencades, Alfonso Albacete i David Menkes a Mentides i grosses i Miguel Martí a Sexy killer. Amb Alfonso Albacete repeteix el 2015 a la pel·lícula Solo química. El 2017 s’embarca a El jugador d’Escacs de Luis Oliveros. L’última vegada que el vam veure a la gran pantalla va ser el 2019, al Carib. Tot Inclòs, de Miguel García de la Calera. A la televisió, interpreta personatges episòdics des de 1997 a Menudo és el meu pare d’Antena 3, Marits i dones de TVE, A les onze a casa, de TVE, Companys d’Antena 3, Una de dues de TVE i El comissari de Telecinco, fins a que del 1999 al 2001 forma part de l’elenc estable d’Al sortir de classe de Telecinco amb el paper de Santi. Una altra de les sèries per les quals és més conegut és Los Serrano (Telecinco), on va interpretar el paper de Raúl. El 2011 participa el 14 d’abril. La República”, la seqüela de la sèrie de TVE La senyora. El seu treball més recent és a la sèrie Estic Vivo (TVE. Globomedia), en tres temporades durant els anys 2017 a 2021. Alejo Sauras ha rebut el Premi San Pancracio a millor actor per Benvingut a casa, concedit pel Festival de Càceres 2007; El Premi de la Unió d´Actors a Millor actor secundari per 14 d´abril. La República (2012); i per Estar viu, el Fotogrames de Plata a Millor actor de televisió (2018), el Premi ACE de l’Associació de Cronistes d’Espectacles de Nova York 2018 i 2019 al Millor actor secundari en sèrie de televisió i el Premi de la Unió d’Actors 2020 al Millor actor secundari a televisió.
