SÂLMON< 2016
SÂLMON< és una oportunitat per contemplar el paisatge que es crea quan els artistes ofereixen el seu treball al món. Això és el present. No es tracta de produir discursos, legitimar estils o afirmar ideologies: sabem que el present no es troba en allò que ja coneixem. Per això aquest SÂLMON< s’ha pensat com un espai dedicat a l’escolta. Sí, també és un festival d’arts escèniques, però sobretot és una oportunitat, una invitació radical a trobar-se avui, amb altres persones, amb els artistes i amb les seves obres. Un festival és una espècie de vòrtex on conflueixen imaginaris, desitjos, idees i experiències. Tot això genera inevitablement un ecosistema efímer però d’una riquesa extraordinària; o el que és el mateix: una gran oportunitat de guanyar la partida al temps. Només cal ser valent, acudir-hi i escoltar: això és el present i aquestes són les seves ressonàncies fascinants.
Elena Carmona i Cristina Alonso
Graner fàbrica de creació
Un performer treballa amb un conjunt d’objectes senzills que es poden trobar a qualsevol espai teatral. Es descobreixen connexions a mesura que s’exploren els potencials físics dels materials amb el pes i la gravetat. A través de la connectivitat entre el cos i els elements de l’escenari es revelen tota mena d’ecologies, a vegades lleugeres i molt delicades i a vegades pesades i dramàtiques. Una alquímia de circumstàncies genera una situació en la qual ni el performer ni el públic poden estar segurs del resultat […]
En Construcción 1 va ser un encàrrec de La Porta per a la cinquena edició de les Nits Salvatges. A partir del final d’aquella peça-experiment (que es construïa en directe amb 10 persones del públic) sorgeix quatre anys després En Construcción 2. Així doncs, el punt de partida és una escena típica de comèdia d’embolics, que s’ha creat a partir de diferents estereotips propis del gènere. Els personatges interactuen, es creuen i intercanvien objectes i frases enmig d’un desastre tragicòmic, on s’exposa el conflicte principal, […]
Vuit ballarins en escena que sucumbeixen a un acte físic: el salt. Un esgotament repetitiu que demostrarà que els ballarins no són altra cosa que artistes al servei de… sí, de què exactament? Després de concebre uns quants solos de caràcter més aviat compromès però alhora insolent sobre la bellesa del cos imperfecte, Jan Martens ha creat una peça totalment diferent: un espectacle crític sobre la fina línia que separa l’art i l’engany. Les peces del creador belga Jan Martens són fresques, però alhora dures. […]
El punt de partida i inspiració per crear The hot one hundred choreographers va ser la feina de l’artista escocès Peter Davies, que va fer una llista de cent artistes i peces en una pantalla multicolor titulada “The Hot…”. Cristian Duarte s’ha endut aquest procediment al seu entorn coreogràfic i ha “devorat” moltes icones de la dansa, coreògrafs i peces que l’han inspirat. HOT 100 és ple de referències que van des de la música clàssica fins al pop, i que es despleguen sobre l’escenari […]
¿Fins a quin punt les ficcions que hem consumit ens influeixen a l’hora de concebre el món i a nosaltres mateixes? Aquesta és la pregunta motor de Kopfkino, una peça que utilitza el cos com a eina fonamental per endinsar-nos en els espais de marge que es generen quan allò propi de la ficció i allò quotidià es troben.
La Societat Doctor Alonso presenta Anarchy un espectacle protagonitzat per Semolina Tomic .
A finals de l’any 2015, Aimar Pérez Galí inicia una investigació sobre l’impacte que va tenir l’epidèmia de la sida en la comunitat de la dansa en el context espanyol i llatinoamericà. Aquest treball s’apropia de la pràctica del Contact Improvisation i es construeix com un diàleg amb els fantasmes dels qui ja no hi són. Aquesta pràctica de dansa, iniciada per Steve Paxton, en la qual el moviment s’improvisa a partir del contacte físic entre dos cossos, contrasta amb les polítiques d’immunitat que van […]
L’àrea dels somnis sempre ha estat aquell no-espai on les dimensions real i simbòlica es fonen. D’alguna manera, durant l’estat de somni, el cos i la ment s’imbriquen en un bucle sense solució de continuïtat. La contraposició dels dos pot representar una espècie de combat interior entre ésser tangible i ésser projectat. L’escenari on desenvolupar aquesta visió sorgeix del buit, sense referents, reduït a un ens abstracte i no pren significació fins que hi apareix l’ens corpori, el de l’habitant. Serà en aquell lloc on […]
El 2014 Marcela Levi i Lucía Russo van iniciar un procés de llarga durada que requeria la participació col·laborativa de performers en una investigació sobre la violència, entesa i experimentada més enllà de les seves connotacions immediates d’anihilament, mort i destrucció. Contrariant l’imaginari (i les polítiques culturals i socials) que cerquen pacificar la violència mitjançant un dopatge, d’un buidat de l’energia -també ells, evidentment, violents– realitzats en nom d’una harmonia edificant, Levi i Russo incorporen l’energia de la violència com a disparadora d’una espiral de […]
Aquesta no és una peça de flamenc. A UnDosTresUnDos, un parell de ballarins utilitzen els seus cossos i les seves veus per demanar-se, què és el flamenc? Cóm funciona aquesta llengua no escrita – alhora música i dansa – per crear aquesta comunicació tan intensa, tan immediata? UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, examinant cada aspecte de la seva màgia singular. L’ARTISTA Albert Quesada (Espanya, 1982) es va formar a l’escola PARTS de Brussel·les (2004-2008) i a la Hogeschool voor de Kunsten (Escola Superior d’Arts, […]
Han passat uns quants anys des que Los Corderos i els Za! van treballar plegats per primer cop a la Mostra Indisciplines de 2012, organitzada pel Mercat de les Flors i l’Institut Ramon Llull. En aquella ocasió van crear una peça que girava al voltant d’un sofà i que es titulava Es perimental. La seva fama d’innovadors no ha fet més que créixer des d’aleshores i els Za! han vist reconeguda la seva aposta sonora amb un Ciutat de Barcelona que premia el seu últim […]
