V Cicle Companyies en Xarxa

Després del seu èxit amb Protagonizo, Ester Bellver ens presenta un nou monòleg, una altra vegada molt personal. Aquesta vegada, partint dels textos del seu admirat Agustín García Calvo, recentment desaparegut. SINOPSI: Una mateixa, la que no és una, les coses, els records, l’amor, el pas del temps, la mort, l’enyorament, la pèrdua…, es deixen parlar sobre l’escena a través d’una selecció de textos de diversa índole (poesies, escenes dramàtiques, contes, romanços…) extrets de l’obra d’ Agustín García Calvo (Premi Nacional de Literatura Dramàtica 1999) […]

I si només et definís l’estadística? I si les nacionalitats s’oferissin per telèfon? I si poguessis decidir totes les característiques dels teus fills? Escriba su nombre aquí és una recerca del que ens defineix: com a persones, com a grup, com a societat… És variable? Com es tria? Per què unes categories i no altres? A través de l’humor i el joc es replantegen institucions i fenòmens de la nostra vida quotidiana (els grups ètnics, les Nacions Unides, les banderes, el DNI…) fins a crear […]

Després Sara és una dona que vol canviar la seva vida. Deixa el seu prestigiós i remunerat treball coma intèrpret per a engrescar-se amb projectes més creatius. Un dia llegint un periòdic troba un anunci suggeridor davant el qual no es pot resistir; Ismael, un jove de 20 anys s’ofereix per fer massatges. S’inicia així una relació compulsiva i absorbent, una baixada als inferns més innats de l’ésser humà, el detonador que fa sorgir un món ocult i no resolt. L’adaptació dramàtica de la novel·la […]

Un dinosaure, un lladre i dos rentadores que parlen, entre d’altres, són els personatges que intentaran resoldre a cop d’humor i números musicals, grans dubtes que sempre han turmentat l’homo sapiens. Kaos Relativo proposa un viatge per situacions surrealistes carregades d’humor i ironia, en què l’espectador es veurà reflectit i amb les quals no pararà de riure. Una recerca més, segurament fallida, del sentit de la vida.

Barbazul, Bluebeard, Barbableue… és un clàssic amb majúscules, revisitat, reintepretat i remuntat incomptables vegades a través dels diferents gèneres artístics. Obres mestres del cinema (La vuitena dona de Barbablava, d’Ernst Lubisch), de la música (l’opereta còmica d’Offenbach, l’òpera Barba Blava de Bartók,) i de les arts escèniques (Bluebeard de Pina Bausch), conviuen amb milions de versions més o menys lliures del horripilant conte, basat en un encara més fosc i interessantíssim personatge històric, Gilles de Rais.

Una tragèdia de rescat; dos protagonistes es veuen enfrontats de manera misteriosa i inevitable contra el destí, però en aquest cas es mouen cap a un desenllaç que, lluny de ser fatal, és l’única salvació possible.

Què hauria passat si Otello hagués mort en la tempesta abans d’arribar a Xipre? Què és el que converteix una història en tragèdia: la destinació o la voluntat humana? Són algunes de les preguntes que planteja l’obra Ser o no ser Otello (o com Tot se’n va a la merda un dia qualsevol) en clau d’humor grotesc i amb música en directe.