Grec 2019

Mirades de dona projectades sobre un món desconegut. Us parlem d’una obra sobre la Polinèsia que constitueix l’inici de la literatura moderna de viatges a Catalunya. Paradisos Oceànics arriba a l’escenari per redescobrir-nos a Aurora Bertrana, una autora massa poc coneguda.

La prestigiosa companyia de teatre familiar Marie de Jongh Teatroa presenta Estrella, la història de superació d’una nena que té un gran talent per tocar el piano, però que no és gens feliç.

L’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeo i Julieta, encara rep cartes de gent del tot el món que escriu a la desafortunada amant. Fins i tot un professor de la localitat es va encarregar durant anys de respondre aquelles missives. Inspirat per aquesta història, el músic de rock Elvis Costello i el Brodsky String Quartet van treure el 1993 un disc, The Juliet letters, compost per vint temes, cadascun dels quals es basava en una […]

El col·lectiu de creació escènica multidisciplinar Los Detectives presenta l’espectacle Pienso casa, digo silla. Pienso casa, digo silla és la continuació de l’últim treball conjunt de Los Detectives, Kopfkino, on encarnaven cossos cinematogràfics femenins per qüestionar la influència de la ficció en la construcció de la identitat pròpia. En aquesta ocasió se centren en les experiències de les visionàries de l’edat mitjana per confrontar-se amb el que significa la creença en el nostre món dessacralitzat. Què és l’experiència visionària i com es podria traduir en […]

Así bailan las putas és una proposta de la periodista cultural Júlia Bertran, juntament amb la companyia Sixto Paz, que qüestiona l’amor romàntic a partir de l’estudi i pràctica del ball Twerking.

La compañia La Tristura presenta Future Lovers un espectacle que porta a l’escenari el món dels adolescents i investiga aquest moment vital en l’existència dels nois i noies d’avui. Els protagonistes d’aquest muntatge teatral van néixer pels volts de l’any 2000, potser com vosaltres. O potser són com vosaltres quan éreu més joves. I aquests nois i noies han quedat per trobar-se, amb la ciutat als peus, una nit d’estiu durant la qual beuran, parlaran, ballaran i, si tot va bé, potser es besaran i […]

Punyent, agosarada i deliciosa, la dansa de l’australiana Lucy Guerin explora els fonaments de la coreografia en una representació hipnòtica on dues ballarines recreen els dilemes i conflictes que planteja la relació amb els altres.

Alícia Gorina presenta In Wonderland, un muntatge teatral que s’endinsa en el món de la psicologia i la psicoanàlisi per dialogar indirectament amb la seva mare. Després de bastir un muntatge teatral amb el seu pare,Watching Peeping Tom, on Alícia Gorina compartia escenari amb el seu pare amb qui parlava de cinema i de teatre, del paper de l’espectador, de la mirada que projectem sobre les coses…. però també de família, comunitat i, especialment, de relacions paternofilials. Ara parlem de la mare, de la maternitat […]

El Ballet BC (Ballet British Columbia, Vancouver) ofereix una mostra del seu treball, aplaudit arreu del món, presentant tres coreografies recents signades per dones. To this day d’ Emily Molnar és una coreografia a ritme de blues i de la guitarra de Jimi Hendrix, en la qual els intèrprets, vestits de colors vius, converteixen en moviment el so dels instruments, però també són capaços de deixar espai als silencis, un element habitual en el treball d’Emily Molnar. Els enllaça amb les cançons i els converteix […]

Dues actrius deixen enrere una Barcelona immersa en una turbulenta situació política. Entre música i cançons, buscaran la veritat a l’altra banda de l’oceà, però acabaran pensant que és un bé tan escàs als diaris com als llibres d’història. Un espectacle de The Mamzelles Teatre.

Nora Chipaumire, una coreògrafa iconoclasta i carismàtica, autora d’uns muntatges ferotges, explora tres escenes, la del punk, el pop i la rumba africana, durant dos dies en unes representacions que integren dansa, so i elements visuals.

Especialment suggeridor, arriscat i fascinador… Així és aquest muntatge de Manolo Alcántara: Déjà Vu, un espectacle visual amb música enregistrada i en directe que ens col·loca en la frontera entre el somni i la realitat.

Aquest programa, format per quatre peces sensuals, provocadores i d’alta intensitat acosta al públic de Barcelona el treball de Kyle Abraham, un coreògraf que és un dels valors més joves i brillants de la dansa nord-americana actual.

La companyia Aracaladanza, especialitzada en espectacles de gran format, presenta la peça Play, inspirada en l’activitat que més caracteritza l’infantesa: el joc.

Una coreògrafa iconoclasta i carismàtica, autora d’uns muntatges ferotges, explora tres escenes, la del punk, el pop i la rumba africana, durant dos dies en unes representacions que integren dansa, so i elements visuals.

L’activista i showman de Nova York Taylor Mac, presenta A 24-Decade History of Popular Music (Abridged), un monòleg on explicarà amb música, cançons, plomes i lluentons, la història dels EUA en només tres hores.

La companyia Les Antonietes presenta Un dia qualsevol, una comèdia escrita per Oriol Tarrasón que narra la història de la Solange, i la seva nova vida en una residència de gent gran.

David Espinosa intenta teatralitzar la història universal des de la seva particular perspectiva, experimentant amb l’objecte com a element narratiu i generant un recorregut audiovisual per alguns dels esdeveniments que constitueixen el desenvolupament de la humanitat.

Much ado about nothing és tot un repte escènic: aplegar les obres completes de Shakespeare en un únic espectacle i portar-lo davant del públic interpretat per objectes. És possible representar les obres completes de Shakespeare en un sol espectacle? David Espinosa ho ha intentat en la versió més arbitrària, efectista i artificial. Una delirant obra visual que especula amb les convencions d’espectacularitat, a través de figures i objectes carregats d’aventures, romanços, luxúria, guerra, tragèdia i poder. Un irònic joc de llums i ombres amb nombrosos […]

Gabriela Carrizo i Franck Chartier dirigeixen Kind, la tercera peça de la trilogia sobre la família de la companyia belga Peeping Tom. Prenent la infància com a punt de partida, amb les seves pors i desitjos, Kind investiga els canvis de perspectiva en la manera de veure el món de les criatures a mesura que aquestes creixen, i la traducció d’això en els gestos i el llenguatge corporal. Què passa en situacions traumàtiques en què hi ha un aparent bloqueig de les percepcions del cos? […]

Verónica Navas presenta La ciudad, un espectacle multidisciplinar per a públic reduït a partir de la idea de la ciutat.

Roger Bernat i la companyia FFF, en col.laboració amb ITTeatre, presenten FLAM, la seva darrera creació,. Tot va començar amb una conversa. Dues actrius acusaven Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d’un seguit de peces que no concedeixen el protagonisme ni a actors ni a actrius sinó al mateix públic, de fer un teatre fred i sense emocions. Consideraven que, tant els espectadors i espectadores com els intèrprets, no només necessiten trobar emoció en el fet teatral, sinó que en depenen. D’aquí […]

William Forsythe, coreògraf de fama mundial mostra la seva faceta com a creador d’instal·lacions al MNAC amb White Bouncy castle, una proposta artística on el públic és l’intèrpret. William Forsythe va ser director artístic durant vint anys del Ballet de Frankfurt abans de crear a Dresden la seva pròpia companyia, The Forsythe Company, que va dirigir durant deu anys més, fins al 2015. A més de creador d’unes peces escèniques que transgredien les convencions de la dansa i el teatre, Forsythe ha destacat com a […]

Binaural: musica a cau d’orella és un espectacle on tres dones procedents de territoris diversos de parla catalana parteixen del repertori tradicional per fer una música pròpia amb mirada de dona. I s’acosten a l’ànima dels oients gràcies a una eina tecnològica: un micròfon binaural. Marala trio son Selma Bruna, Sandra Monfort i Clara Fiol, una catalana, una valenciana i una mallorquina que comparteixen llengua, talent i amistat. Ofereixen un repertori propi basat en la tradició i la música d’arrel. Als seus concerts hi sentim […]

Enric Ases, Andrés Corchero, Pep Ramis i Piero Steiner es coneixen des de fa ja un bon grapat d’anys. A la tardor del 2016 decideixen associar-se seriosament per posar en comú les seves particulars maneres de fer sota el nom Osso Club. Cadascun per la seva banda i amb llenguatges diversos, creen espectacles dominats per l’emoció i la poesia. Amb La set i la revolució, reflexionen conjuntament sobre el pas del temps i l’esperança.

Coda és un espectacle creat pel Quartet Brossa i Atresbandes, que gira entorn de la figura del compositor Dimitri Xostakóvitx i sobre com els règims dictatorials poden afectar la vida quotidiana, així com la creació d’una obra d’art.

By heart de Tiago Rodrigues, és un espectacle on l‘actor i dramaturg portuguès convida deu espectadors a aprendre’s un poema de memòria. Entre versos i històries aparentment inconnexes, farà palesa la importància de la transmissió de les paraules i de les idees que expressen. Sobre l’escenari, homes i dones corrents del públic que no han vist mai la funció, no saben ben bé què passarà i no tenen encara cap idea del text que els donaran i que hauran de memoritzar. Per què aquests versos […]

Javier Guerrero presenta AM27, una proposta sobra l’utopia, que va resultar guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2018.

El Teatre Grec acull una festa que s’adreça a les famílies. Veniu a passar una tarda sencera gaudint dels espectacles, escoltant música i participant en jocs i tallers, en una proposta en què col·laboren tres festivals dedicats als nens i nenes. Potser la canalla és la destinatària principal de les activitats que s’organitzen a la festa familiar que el Grec Festival de Barcelona ha preparat enguany amb la complicitat de tot de companyies i artistes, però ja veureu que fins i tot els adults que […]

L’escenógrafa Xesca Salvà presenta Cases (xKids), una combinació entre acció i instal·lació. Amb aquest projecte, planteja una reflexió sobre l’espai com a edificació audible i el so com a arquitectura sonora, sempre amb l’objectiu de crear espais emocionals que permetin als espectadors i espectadores relacionar-se amb l’obra que estan veient.

La companyia Obskené i Quitte ou Double presenten Intersections, un espectacle que potser passa en un teatre, però l’autèntic escenari d’aquest muntatge és la xarxa, des d’on activistes que van formar part de quatre moviments ciutadans de diferents països ens parlen en directe de les revolucions que van viure.

A Campo minado Lola Arias, escriptora, directora de teatre i cinema i performer argentina, ha reunit sobre l’escenari a veterans argentins i anglesos de la guerra de Malvines. La primavera del 1982 una potència europea —governada amb mà de ferro— es va enfrontar amb una dictadura que vivia els últims dies per unes illes de l’Atlàntic Sud. Ja fa gairebé quaranta anys d’un episodi que no només va acabar formant part dels llibres de text escolars de tots dos països, sinó que, a més, ha […]

La dansa i unes imatges d’una gran bellesa són les eines que utilitza la Cia. Maduixa per parlar a Lù (路) sobre el treball infantil però, també, sobre el món de fantasies gràcies al qual els menuts resisteixen la duresa de la seva vida quotidiana.

Un creador teatral directe i provocador, Rodrigo García, recluta dos dels seus intèrprets preferits, Gonzalo Cunill i Juan Loriente, per posar en escena un muntatge que es basa en fragments d’una obra de principis de segle xx sobre fenòmens anormals.

La Fura dels Baus recupera (vint-i-tres anys després de l’estrena) Manes una de les experiències “fureres” més viscerals i impactants. La diversitat cultural va ser el punt de partida de l’espectacle, estrenat l’any 1996, en una primera etapa de la companyia, que segueix investigant les qüestions bàsiques de la vida, del naixement a la mort, amb el seu personal llenguatge. Manes indagava en tots aquells elements que, malgrat les diferències, uneixen els éssers humans de sexes, cultures i religions diverses: el naixement, la mort, el […]

Veus que no veus és un espectacle de Pepa Plana on veurem què passa quan els números clàssics de clown són interpretrats només per dones.

Tornem a la tribu: Torus. El ritme s’apodera dels intèrprets i els espectadors en una peça que fusiona física i espiritualitat. La signa una companyia amb una sòlida carrera internacional que es mou entre Birmingham i Barcelona: Humanhood.

Després del gran èxit de La jaula de las locas, Àngel Llàcer i Manu Guix es llancen a representar un altre gran musical: La tienda de los horrores. La comèdia musical electritzant, a ritme de soul i rock & roll, està protagonitzada per Marc Pociello, José Corbacho, Diana Roig, les Sey Sisters i Ferran Rañé.

Juan Carlos Martel Bayod presenta Casting Giulietta, un muntatge de teatre comunitari on un grup de dones de més de vuitanta anys ens parlaran sobre l’amor i la soledat a partir de l’experiència i la memòria.

Miriam Iscla protagonitza i crea Abans que es faci fosc, un espectacle que ens proposa un viatge pel cosmos, i que és alhora el viatge interior d’una astrònoma que s’endinsa en un món d’ombres. Basada en el text de Hattie Naylor, autora britànica d’obres teatrals com Ivan i els gossos.

A Oi Néoi (Els nous) un grup de joves del Raval entre els quals hi ha catalans, immigrants arribats de fa poc i fills d’immigrants amb un grau alt d’integració es plantejen si existeix la identitat cultural o és un invent. Ja fa vuit anys que el Teatre Tantarantana impulsa el projecte PI(È)CE, que acosta els escenaris als nois i noies del Raval, tot creant un espectacle a l’any a través de processos d’escolta. D’aquesta manera, el projecte ha acompanyat viatges personals de desenes d’adolescents […]

Isabelle Huppert protagonitza Mary said what she said, un monòleg on aquesta extraordinària actriu francesa encarna a Maria Estuart, reina d’Escòcia.

Circa companyia de circ contemporani amb seu a Austràlia presenta a Barcelona EN MASSE, un muntatge on desafia el risc en una mostra electritzant i explosiva d’habilitat física i energia, al so de la música de Stravinski i Schubert. EN MASSE és un viatge tendre i salvatge que ens presenta dues visions dels extrems de l’existència humana amb música de Schubert i Stravinski. Deu artistes de la companyia ens sorprendran amb la seva perfecció tècnica i les seves acrobàcies mentre tres músics, incloent-hi un tenor […]

Youarenowhere, del creador, performer i guanyador d’un premi Obie Andrew Schneider, és una meditació existencial cuinada a foc ràpid que fa servir la física, elements de la cultura pop i revelacions personals per analitzar temes que van de la mecànica quàntica i els universos paral·lels a connexions perdudes i fins i tot els passos de recuperació d’AA (Alcohòlics Anònims). Fent servir un conjunt de complexos efectes visuals i auditius per tal de produir un paisatge fluid i canviant de sobrecàrrega sensorial, Youarenowhere transforma l’espai i […]

Zum-Zum Teatre presenta una nova versió de Polzet, una història clàssica per a nens i nenes sobre un nen remenut i els seus germans abandonats al bosc, especialment pensada per ser vista pels pares i mares i la canalla.

Gelabert Azzopardi, un dels grans referents de la dansa catalana ha creat un solo per a una companyia que és la dipositària del llegat d’un mite del ballet: White Oak Dance Project, fundada per Mikhaïl Baríxnikov. A Framing Time, la llum també balla, i ho fa al so d’una de les obres del compositor contemporani Morton Feldman.

Søren Evinson presenta A Nation Is Born In Me, una peça escènica que reflexiona sobre els moviments nacionalistes i identitaris a partir de multiples registres de les arts escèniques i una relació provactiva amb el públic.

Rostoll Cremat de Toni Gomila, és una història de cobdícia i ambició està ambientada a Mallorca i parla de turisme però és, de fet, una metàfora escènica de la societat en què vivim. Un muntatge amb molt de sol que parteix d’una rondalla i en el qual les gallines ponen ous d’or.

Bruels és un espectacle de la companyia mallorquina arrelada a l’Empordà La Llarga, que parteix d’una llegenda popular per parlar-nos sobre els silencis i els mots que oblidem. Espectacle guanyador del Premi Adrià Gual 2018, atorgat per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Sol Picó i la Banda Municipal de Barcelona presenten Animal de séquia, una peça que ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valenciana, revisitant les arrels, per així fer un viatge d’anada i tornada, un retorn al més primari i terrenal. De la mà de Sol Picó, amb vuit ballarins en escena i música en directe, es traslladarà l’espectador des del complex ritme vital actual, carregat d’estímuls vibrants i accelerats a una mica més orgànic, més natural i autèntic: a l’essència mística del poble […]

Poesia, moviment i circ contemporani formen part de l’univers insòlit i personal d’uns artistes que porten al festival la segona part del díptic escènic Là, sur la falaise. En aquesta ocasió els animals que participen a l’obra son un cavall i uns coloms.

Ni van disfressades ni interpreten cap paper tret del de si mateixes… Disset dones d’entre 62 i 76 anys prenen part en un experiment coreogràfic, amb un peu a la vida i un altre a l’escenari, que fa miques les convencions de la dansa.

Dos coreògrafs i ballarins excepcionals, Lali Ayguadé i Guilhem Chatir. i la veu d’una soprano dibuixen Here, el retrat de dos personatges que neixen i s’integren en un món de normes i regulacions. En la seva lluita per acostar-se a la veritat, potser es veuran obligats a trencar-les.

L’amansi(pa)ment de les fúries de la companyia Parking Shakespeare, és una revisió de L’amansiment de la fera de W. Shakespeare. La directora i també dramaturga Carla Rovira, una autora totalment identificada amb el feminisme, és l’encarregada d’aquesta versió. No és cap casualitat que es disposi a revisar una de les obres més masclistes de Shakespeare. Com representar en clau feminista una obra com aquesta? Rovira ho fa posant el focus en els comportaments agressius que la llibertat i rebel·lia de la protagonista, Caterina, genera en […]

Si fins ara el repertori de Parking Shakespeare apuntava a les comèdies shakespearianes, en aquesta nova etapa s’endinsen també en el món de la tragèdia. Ho fan amb una de les creacions més controvertides i violentes de l’autor, Titus Andrònic. L’obra ha estat criticada per la seva estructura grollera i el seu caràcter extremament sanguinari, i fins i tot hi ha qui ha posat en dubte que fos obra de Shakespeare, però segueix sent un títol tan intens com imprescindible. Ara, Israel Solà, director a […]