Amb la claredat augmenta el fred
Comèdia

Amb la claredat augmenta el fred

Amb la claredat augmenta el fred és una comèdia de saló sobre Thomas Bernhard a partir del seu llibre pòstum Els meus premis on plasma la seva aversió als reconeixements.

Sinopsi

És sabut que a Thomas Bernhard, gran escriptor i dramaturg austríac, melòman, ferotge denunciador de l’extrema dreta, no li agradaven els reconeixements i les seves inevitables cerimònies. Tal era el malestar que li generaven els premis que va plasmar-lo en el seu llibre pòstum Els meus premis.

A partir d’aquests testimonis autobiogràfics, Pep Tosar construeix un espectacle teatral aprofitant al màxim la intensitat obsessiva, l’afartament i la sàtira característics de Bernhard.

Amb al claredat augmenta el fred–títol agafat d’un dels seus discursos d’agraïment, desconcertant i captivador a la vegada que dotat de la poètica més essencial de Thomas Bernhard-va desgranant anècdotes i paraules de cortesia que amb prou feines dissimulen el seu ànim rondinaire imostren a través de la ironia i la comicitat les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural que ens envolta, i del qual tots en som còmplices.

Text del director

Hi deu haver més d’una manera d’explicar la força additiva que es desprèn dels textos de Thomas Bernhard. Per a mi se centra en la seva ironia. Els seus personatges estan posseïts per una profunda desesperació. Però, probablement, aquesta mirada desesperançadora que Bernhard projecta sobre la cultura i sobre el fenomen de l’existència en general, es converteix, per increïble que pugui semblar, en pura empatia amb l’ésser humà quan Bernhard la dispara de manera brillant des del seu sentit de l’humor.

Pep Tosar

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

És sabut que a Thomas Bernhard, gran escriptor i dramaturg austríac, melòman, ferotge denunciador de l’extrema dreta, no li agradaven els reconeixements i les seves inevitables cerimònies. Tal era el malestar que li generaven els premis que va plasmar-lo en el seu llibre pòstum Els meus premis.

A partir d’aquests testimonis autobiogràfics, Pep Tosar construeix un espectacle teatral aprofitant al màxim la intensitat obsessiva, l’afartament i la sàtira característics de Bernhard.

Amb al claredat augmenta el fred–títol agafat d’un dels seus discursos d’agraïment, desconcertant i captivador a la vegada que dotat de la poètica més essencial de Thomas Bernhard-va desgranant anècdotes i paraules de cortesia que amb prou feines dissimulen el seu ànim rondinaire imostren a través de la ironia i la comicitat les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural que ens envolta, i del qual tots en som còmplices.

Text del director

Hi deu haver més d’una manera d’explicar la força additiva que es desprèn dels textos de Thomas Bernhard. Per a mi se centra en la seva ironia. Els seus personatges estan posseïts per una profunda desesperació. Però, probablement, aquesta mirada desesperançadora que Bernhard projecta sobre la cultura i sobre el fenomen de l’existència en general, es converteix, per increïble que pugui semblar, en pura empatia amb l’ésser humà quan Bernhard la dispara de manera brillant des del seu sentit de l’humor.

Pep Tosar

Fitxa artística
Fotos i vídeos
Enllaç copiat!