Sinopsi

A 94 minuts, una dramaturga escriu sobre l’amor perfecte. Seleccionarà un subjecte d’estudi i aplicarà patrons provats empíricament en relacions d’èxit. Dos actors assagen una obra sobre una dramaturga escrivint sobre l’amor. Alguna cosa sorgeix entre ells. Actors o personatges? Es pot crear artificialment l’amor? Una obra sobre els límits de ficció i realitat.

Durada:
94 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carme Canet
Teatre Barcelona

SINCERITAT I AMOR. És possible? És possible! només calen 94 minuts.

5’ Sala petita, rajoles al terra. Públic a banda i banda. Els he vist en arribar. Els actors han entrat. Anna Gras-Carreño i Adrià Diaz. S’hi estan deixant la pell i la vida.

15’ En algun moment m’ho estan interpretant a mi sola. Parlen d’amor. De l’amor perfecte. De pensar com aconseguir l’amor perfecte.

35’ Juguen. Es sotmeten un a l’altre a un examen exhaustiu. Es miren un a l’altre. Respiren junts. Molt junts. S’enamoren ... o creuen que s’enamoren.

75’ Que és difícil això de ser actor. Potser tant difícil com estimar. T’hi has de deixar l’ànima, la imaginació. T’has de donar. Actuar i estimar és això: obrir-nos de mig a mig i ser nosaltres i rebre l’altre (l’amant?, el públic?).

93’ L’Anna em fa plorar. L’Adrià em fa emocionar. Sílvia Navarro m’ha abraçat amb el seu text, m’ha petonejat a estones, m’ha colpejat a la panxa a d’altres.

94 minuts. Preguntes, respostes, silencis (fins a 4 minuts impressionants), arguments, pors, dubtes. És possible l’amor perfecte? No. Ni l’amor és perfecte, ni els homes i les dones ho són. Però 94 minuts a l’àtic 22 són una bona inversió personal i teatral.

Carme Canet i Capeta

Versió completa a Companyia de Teatre i cultures

21/12/2017
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Existeix l’amor perfecte ?

Una nova proposta de la jove dramaturga Silvia Navarro, de la que ja havíem pogut veure INVISIBLE, el Musical i que en aquesta ocasió ha assumit la direcció en solitari.

94 MINUTS ens parla d'una dramaturga que vol escriure una peça teatral sobre l'amor perfecte. Per fer-ho escull un home al qual acaba de conèixer i li proposa convertir-se en copartícip del seu treball. Aplicarà, a la seva relació, patrons provats empíricament en relacions d'èxit. La dramaturga prendrà notes dels resultats per portar-les després a la seva obra.

Hauran de mantenir una relació amorosa que ha de durar exactament 1.100 dies, el termini que segons els experts és el que dura una relació d'amor. Però ella li amaga un secret, no creu en l'amor.

Ella es Anna Carreño, ell es Adrià Díaz, i tots dos ens han agradat moltíssim per la seva aparent espontaneïtat, la seva alegria i la seva energia, que hem rebut des del minut 1.

Una història que avança i retrocedeix en el temps jugant amb el nombre de dies de relació, i que potser en algun moment ens ha resultat confús. Una relació que comença com un experiment, com l'acceptació d'una juguesca i que acaba transformant als dos personatges. Una proposta amb moments divertits, en una estranya barreja entre actors i personatges.

Per llegir la ressenya original sencera, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

10/12/2017
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Amor sense tòpics

94 minuts és una història d'amor que no s'assembla a cap que hagueu vist abans. Sílvia Navarro signa un text que, sense renunciar a l'humor ni a les emocions, fuig de llocs comuns, tòpics i estereotips per explicar una història d'amor que intenta ser perfecta fent servir el mètode científic.

Dos personatges ben confegits i amb molta ànima, interpretats per uns magnífics, Anna Carreño i Adrià Diaz, són els protagonistes d'una dramatúrgia que juga amb el temps, l'espai, la narrativitat i els referents en un exercici tan intel·ligent com divertit.

Un d'aquells espectacles que et deixa amb un somriure als llavis i amb ganes de més.

No us el perdeu!

Més informació a Somnis de teatre

03/12/2017
Hebert Parodi

94 minuts vol, i ho aocnsegueix!, fugirdels tòpics pel que fa a les relacions de parella, començant pel buscar-ne. Objectiu ben difícil, que tot està dit. Sílvia Navarro opta per apropar-se a l’amor des d’una vessant científica. Què són els sentiments sinó reaccions químiques, drogues del cervell, connexions neuronals…?
Una dramaturga vol fer una obra sobre l’amor perfecte. Només cal posar en practica els postulats científics. Acorda amb un noi fer d’animals de laboratori: seran parella el temps que la ciencia diu que dura l’amor. Ni més ni menys. I com a un laboratori, tot estarà mesurat, explicat fredament i recullit i res no pot sortir del previst. Un experiment en tota regla. Com actuaríem en una relació que té un compte enrere? Realment els sentiments són tan medibles i condicionables? No hi ha lloc per res càlid?
L’Anna Carreño i l’Adrià Diaz ens guanyen ràpid. Propers, reals, fràgils, còmplices… a un text tan intel·ligent com divertit i que amaga més d’un punt gens dolç.

18/12/2017
Jordi

No us enganyaré, a l’Àtic22 hi fa un fred de collons. I això juga en contra de l’espectacle, que es fa més llarg del que ja és. Tot i així et text es guai. Desperta l’interès i et fa enamorar dels dos acotrs: tot i que ell està millor que ella. Una bona opció per un vespre de teatre. La meva puntuació 7/10.

13/12/2017

Deixa la teva opinió