Gema Moraleda

Les rondalles són, per definició, saviesa popular concentrada, i la millor forma de gaudir-les és mitjançant la narració oral, que és com van ser concebudes. Si a aquesta narració li afegeixes la tècnica actoral de dos artistes com Toni Gomila i Catalina Florit i, a sobre, la tria de rondalles va farcida de tota mena de conductes reprovables, el resultat és un espectacle que ens parla dels nosaltres d’avui amb paraules d’ahir (i mallorquines, en aquest cas!), que ens fa riure, ens fa pensar i ens demostra que la saviesa popular s’equivoca poc perquè nosaltres, malgrat els nostres iPhones, no hem canviat pas tant. No us la perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Hivern, del dramaturg noruec Jon Fosse, ens mostra com la coneixença fortuïta de dues persones pot canviar-los la vida. Un home i una dona coincideixen al carrer i es miren. A partir d’aquí res no tornarà a ser com abans. Amb un text de frases curtes i inconnexes, una posada en escena simbòlica i onírica i dos intèrprets entregats, Hivern no és una obra fàcil però sí molt interessant i carregada d’imatges i parlaments suggerents. Teatre experimental de qualitat per obrir temporada a La Seca. Més informació a Somnis de teatre

Després de l’èxit de Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi), l’Almeria Teatre torna a apostar per un taller de l’Estudi Laura Jou per inaugurar la temporada. En aquest cas, es tracta d’una versió en forma de dramatúrgia col·lectiva de La ronda d’Arthur Schnitzler, signada a la direcció per Pau Miró i Gerard Oms. L’obra ens proposa una sèrie de trobades encadenades de parelles al bosc durant les quals serem testimonis de les seves pors i inseguretats, així com dels seus somnis o les traves del seu passat. Malgrat que el nivell interpretatiu del grup és irregular, la posada en escena i la dramatúrgia són prou interessants. Més informació a Somnis de teatre

Em costaria recordar un espectacle que m’hagi avorrit més que Inflammation du verbe vivre, dues hores i mitja de relat (ben poc interessant) de Wajdi Mouawad on ens explica un procés de depressió i esgotament creatiu i on el seu ego és tan present que no deixa espai per res més. D’altra banda, la posada en escena és la menys teatral dels darrers temps, una pantalla on es projecta una pel·lícula en la que apareix el mateix Mouawad i amb la que el Mouawad de carn i ossos interacciona la meitat del temps (l’altra meitat només veiem la pel·lícula). Sens dubte l’espectacle més prescindible no ja del Grec sinó de tota la temporada. Més informació a Somnis de teatre  

Nit de reis és el primer muntatge de la nova Kompanyia amb tots els seus membres al complet i on podem gaudir no només del seu talent, sinó també de la seva complicitat. El repartiment ho passa bé en aquesta adaptació de Pau Carrió d’una de les comèdies més populars de William Shakespeare i això traspua a la platea. Un muntatge on, curiosament, destaquen els personatges secundaris (Júlia Truyol, Quim Àvila, Enric Auquer…) i que incorpora moments inoblidables de blues i música moderna. Un bon muntatge que us farà passar una boníssima estona. Després del Grec, torna al setembre! Més informació a Somnis de teatre