David Elfa Novoa

Un James Bond rotundament més còmic del que estem acostumats s’ha instal·lat al Raval per fer-nos gaudir fora de la gran pantalla d’una de les seves aventures que, com és habitual, el porten de punta a punta del món per combatre el mal. En aquesta ocasió, els responsables de les seves peripècies són la companyia Trotam teatre, els quals han creat una paròdia del famós agent secret sense utilitzar cap tipus d’escenografia, ni gairebé recursos. Això té molt de mèrit, ja que aquesta no es troba a faltar en cap moment, gràcies a l’excel·lent treball actoral d’Albert Requena i Josep Pla, que a través de la seva interpretació forcen a l’espectador a construir dins la seva ment aquells grans decorats als que […]

Aquest musical de l’Off-Broadway va ser tot un èxit a casa nostra quan es va estrenar per primera vegada ara fa quinze anys. D’alguna manera, es pot dir que el pas del temps ha servit per reafirmar allò que ja es veia llavors, es a dir, que aquell simpàtic musical de petit format era i és un autèntic diamant en brut. Escenes divertides amb les quals identificar-se, cançons encomanadisses, lletres farcides d’ironia i una estructura original són alguns dels ingredients d’aquesta obra que han fet enamorar a milers i milers de persones a diverses parts del món al llarg d’aquests anys. Així doncs, aquest és un clar indicador de que l’amor és un tema universal i dóna igual quin color de […]

La Seca ens torna a sorprendre amb una altra petita joia (i ja van unes quantes aquesta temporada). En aquesta ocasió, ens presenten Démodés, un espectacle de pallassos amb una visió nostàlgica del món circense, que compta amb uns intèrprets meravellosos i una direcció que resulta del tot precisa. Així doncs, ens trobarem uns personatges completament perduts, que malgrat que el pas del temps els ha apartat del seu propi món, aquests encara conserven les característiques innates dels seus personatges respectius, així com la il·lusió per actuar davant del públic. L’espectacle compta amb diversos números que sorprendran a l’espectador, els quals estan brillantment executats pels seus intèrprets. A més, aquests tenen la particularitat de contindre la utilització d’algun que altre […]

El conte d’Antoine de Saint-Exupéry és una d’aquelles petites joies que cal llegir almenys un cop a la vida. Es tracta d’un conte que darrera la seva aparent senzillesa amaga una lliçó magistral de filosofia, gràcies a un encertadíssim joc de metàfores. Així doncs, com és d’imaginar, la seva traslació al llenguatge dramatúrgic no resulta ser una feina precisament fàcil. Per això, la proposta de la companyia Teatro de la Abadía resulta valenta d’entrada i suggerent pel que fa al desenvolupament de la història. Malgrat això, el tempo de la obra fa que aquesta s’encalli i resulti feixuga de presenciar. No obstant, es tracta d’una posada en escena encertada, que juga a crear sensacions a través de pocs recursos i […]

Com pot ser que gairebé no hagi rigut en la que proclamen com “la comèdia més divertida del planeta”? I no és que sigui un eslògan publicitari fet a casa nostra, ja que si passseges pels carrers de Londres et trobaràs la mateixa frase en el cartell del seu muntatge original. Llavors, què m’ha pogut passar? Tinc algun problema? Potser, però el fet de trobar-me amb un muntatge més proper a la caspa madrilenya no ha ajudat gaire a que hagi sortit totalment decebut del teatre. Òbviament, cal ser conscients que ens trobem davant d’un vodevil i, per tant, per definció del gènere es tracta d’una comèdia lleugera basada ens situacions equívoques i frívoles, però això no vol dir que […]