La felicitat de la infelicitat

Càndid o l’optimisme

Càndid o  l’optimisme
03/05/2022

Pot una obra que pretén desmuntar el mite de la felicitat, fer-te sentir plaer al veure-la?

Clarament, sí. Això és el que vaig sentir amb el text del dramaturg Miquel Mas Fiol a la sala.

M’explico, l’obra parteix d’un punt satíric, ¿Què ens ven la societat com a felicitat? Des del primer moment te n’adones del gran engany que vivim i de que la felicitat és falsa, però vaig viure moments feliços gràcies a l’humor i la bogeria que transmet l’actor i l’escenografia, molt ben treballada. Per tant, sí que crec en la felicitat, però pot ser no és la que ens volen fer sentir els mitjans de comunicació i les conegudes marques, si no quelcom ben diferent.

Miquel Mas Fiol dirigeix aquesta obra on es despulla i treu a l’escenari tot el que l’hi passa pel cap, sense cap tipus de filtre, o això sembla, però va molt més enllà d’una simple rebel·lació contra tot el que ens envolta, tot està pensat amb un admirable fil conductor que hipnotitza al llarg dels 60 minuts. Demostra un talent desbordant com a jove dramaturg que té molt clar el que vol explicar.

Lluís Oliver és qui ens guia per aquesta bogeria creada per l’autor amb diferents personatges que es van transformant, i ho fa amb una facilitat que captiva al públic fins al punt de fer-lo partícip de l’obra, demostrant un clar domini de l’escenari.

Càndid o l’optimisme, una proposta molt ben treballada que mereix tenir el seu espai a les sales de teatre, perquè la rebel·ldia, la sàtira i la infelicitat son un bon plaer pels sentits.

← Tornar a Càndid o l’optimisme

Enllaç copiat!