Amb la performance Moving Poetry Inés Hernandez vol parlar de clixés, d’educació, de família, de condicionament sociocultural i de distorsió d’idees, d’objectes i de cossos:

“No sé el que ha existit abans, el meu sentiment de dona o la mirada d’aquells que decideixen mirar una dona. Tu em mires, tu decideixes el que veus: un ésser, un cos, una dona, una veu …

Tu decideixes. O potser no. Sóc jo també qui decideix mostrar el que jo vull.

En quin moment m’he convertit en dona?

¿En tinc prou amb existir per ser una dona?

O necessito una mirada, alguna cosa que per antagonisme em posicioni com a dona?

Sóc jo la mateixa dona que la que tu veus?

Em veus realment quan veus tan sols una dona?

Durada:
Fitxa artística
Enllaç copiat!