Francesc Esteve i Tomàs

Hem començat amb mal peu aquest “Madrid al cuadrado” que realitza el teatre Tantarantana dintre del passeig teatral per Madrid entre el teatre de l’absurd i el realisme màgic. He anat a veure l’últim dia de representació aquest M3, una comèdia entre el teatre de l’absurd i el surrealisme. És una proposta que beu de Mr Bean, així com d’altres còmics semblants. I parteix d’una idea molt bona, el fet de trobar una llar assequible a les nostres butxaques. I la rebuda de les claus per poder entrar a la seva nova llar. Una llar d’un metre cúbic. Fins aquí la presentació molt divertida i a la vegada treu una mica de ferro. A més indicant que aquests espais es troben en aquests […]

Hem anat a l’estrena de La Ratonera i hem trobat a tothom, del món del cinema, de la televisió, .. i no era per menys. Ens trobem amb un relat d’Agatha Christie, i amb poques paraules vol dir caure en l’engany a l’hora de resoldre un assassinat. I el públic li agrada segons les primeres impressions. Amb les pistes que van donant durant les més de dues hores, tothom diu la seva. No ens enganyem, és una obra clàssica i pot pecar de ser massa clàssica per segons qui. Però això és la màgia d’aquesta obra, de mica en mica ens anem introduint en l’argument i ens deixem emportar. Per la resta, força bé. És una d’aquelles obres que podria estar en […]

Xicu Masó dirigeix aquesta obra del dramaturg anglès Harold Pinter. Amb una escenografia que ens introdueix en la misèria dels personatges. Una obra que ens fa somriure, en altres moments riure i al final amb els ulls humitejats. Tota una bufetada a l’interior dels nostres sentiments. Una d’aquelles obres que ningú s’ha de perdre i que hauria de prorrogar un parell de setmanes. Des d’un inici es tracta de les relacions humanes que s’estableix entre els 3 protagonistes de l’obra, Amb una actualitat brutal, i amb cops d’ullet a Barcelona per poder-ho centrar més. Tots els referents sobre Barcelona, juguen a favor de l’espectacle. Per moments sembla que ens trobem davant de la figura de tres clowns. La escenografia amb prestatges plens […]

Si fa un parell d’any vaig veure Equilibristes al Teatre Aurora d’Igualada i em va captivar, aquest cop no ha estat menys. El Teatre Almeria presenta un regal per els sentits, amb música en directe, format per els Components dels amants de Lulú. Pep Farrés juga amb emocions i sense fer gaire equilibris amb els nostres sentits, ja que entren directament al cor per emocionar-nos. Tot l’escenari esta amb artilugis que ajuden a crear el seu propi univers, aliat amb la música i músics que interactuen directament amb el Pep. La història és senzilla; un petit accident com una relliscada en un pas de vianants, provoca un gir en un home senzill. A partir d’aquest fet, podem conèixer una història i com la paraula, els gestos i […]

Aquest cop tenim una obra relacionada (inicialment) amb la publicitat. Un món on tothom pot opinar sobre un simple anunci d’aigua i on una reunió moderada pot tenir un resultat totalment inesperat. En la primera part de l’obra, on es realitza el focus group i presentació dels personatges; és on l’obra agafa embranzida i comença amb els acudits i gags que més agraden al públic. Amb un ritme frenètic que va embolicant la troca. És aquest el punt fort de l’obra, en la comèdia i aquest ritme de no parar, on els personatges dibuixats per Alberto Ramos aconsegueixen seduir al públic de la sala. Tot i no ser una de les obres més rodones que he vist a la Sala FlyHard, seguim a […]