La nostra ciutat ha acollit nombroses companyies de ballet clàssic, les quals es programen de forma habitual i acostumen a incloure sempre entre el seu repertori El llac dels cignes. Sens dubte, aquest seria el Hamlet de la dansa i resulta un gran reclam per al gran públic, permetent iniciar-se en la disciplina a molts espectadors. De fet, gairebé tothom coneix el tema principal compost per Txaicovski, encara que no se sapigui situar en aquesta obra, ja que s’ha utilitzat en moltíssims productes audiovisuals, sent aquesta la oportunitat perfecta per gaudir-lo i conèixer així quina és la seva ubicació original. D’altra banda, el Ballet de Moscú ens presenta Giselle (en funcions diferents), una obra potser no tant coneguda per el gran públic, però igualment interessant i atractiva.
La qualitat artística mostrada per la companyia en tots dos muntatges és impecable, aconseguint una precissió absoluta i una gran compenetració en els números corals. Com és habitual en aquest tipus de muntatges, la música no és en directe, però per contra ens ofereix una posada en escena molt cuidada i totalment clàssica, en el bon sentit de la paraula. Així, trobem una escenografia creada a partir de dibuixos sobre diferents teles, les quals es sobreposen creant un efecte dimensional. A més, es presenten unes magnífiques coreografies perfectament interpretades pels virtuosos ballarins en escena. Potser, en El llac dels cignes s’abusa molt de saludar després de gairebé cada escena, la qual cosa fa que es vagi tallant molt l’obra i que es trenqui el seu ritme, cosa que no succeeix tan sovint a Giselle. De fet, el segon acte d’aquesta última em va semblar sublim, tant des del punt de vista de la história representada com el dels balls corals impressionants presentats i la seva peculiar il·luminació i món recreat. Tot i això, els dos muntatges valen la pena ser vistos, tant pels habituals del ballet com pels que es volen iniciar, fent-nos passar una bona nit d’estiu al teatre.