Comprar entradas para Un amour impossible

UN AMOUR IMPOSSIBLE a partir de la novel·la de Christine Angot, adaptada per la mateixa autora i dirigida per Célie Pauthe.

La novel·la va ser publicada per Flammarion el 2015 i va rebre el premi Decembre 2015. La versió teatral va ser estrenada el 7 de desembre del 2016 al CDN Besançon Franche-Comté. El 7 de novembre del 2018 es va estrenar la versió cinematogràfica, amb el mateix títol, dirigida per Catherine Corsini.

El llibre està basat en la història real de l'escriptora, que va conèixer al seu pare en l'adolescència. L'actriu i cantant de fados portuguesa Maria de Medeiros (Lisboa, 1965) resident a Barcelona, interpreta el paper de Christine ,d'ençà que tenia 8 anys fins que acaba de fer els 50. Bulle Ogier (París, 1939) és Rachel, la mare, un personatge que abarca des dels 26 anys fins als 84. A més de la seva presència física en escena, totes dues actrius apareixen en uns vídeos rodats especialment per a l'obra per François Weber.

Comença l'obra amb el retrobament de mare i filla després d'anys de distanciament i, finalment, parlen. Juntes refan el camí de la tragèdia que les va distanciar. Una obra on es parla del tabú social que implica la denúncia de les relacions incestuoses, i que inclou també una lectura política sobre les classes socials. Una anàlisi de l'exclusió social que provoca l'existència d'amors impossibles.

Un espai inicial molt fosc, massa pel nostre gust, emmarca el retrobament dolorós de mare i filla. En flashback, ens aniran explicant la seva història quan totes dues vivien soles i el pare encara era "desconegut" en el llibre de família. Passem per la infantesa, l'adolescència i l'edat adulta de Christine Angot que es busca ella mateixa. I Rachel, la seva mare amb els seus silencis i els seus secrets que la filla anirà descobrint des de l'amor impossible que uneix i separa a mare i filla, ambdues profundament ferides.

Tal com van comentar a la roda de premsa, “el més horrible de l’incest és no poder odiar completament a la persona que et destrueix”. Una obra que també ens parla de la desesperació de la mare que no pot acabar d’entendre la seva pròpia ceguesa i que sempre ha fet creure a la seva filla que era desitjada, fruit d’un gran amor. 

Una interessant posada en escena que dinamitza i dóna una mica de llum a la duresa del diàleg i als silencis entre les dues protagonistes. Canvis d'escenografia "a la vista", mentre sona la música i ens preparem per a la següent escena que reflecteix un altre moment del relat.

Les dues interpretacions són d'una profunditat i sinceritat que traspassen l'escena, especialment la de Maria de Medeiros ... tot i que creiem que aquesta és una peça que hauria de ser representada en un espai més íntim i recollit que l'enorme escenari de la sala Fabià Puigserver.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ