Comprar entradas para Llibres per cremar

Llibres per cremar es el único texto teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, aunque no es la única obra suya que se ha podido ver en Barcelona. Hace algunos años, Lluís Soler y Xavier Ripoll escenificaron su novela Cosmètica de l’enemic en la Sala Muntaner. Nothomb es una autora muy original que siempre hurga en recovecos extraños e inexplorados del alma humana. En el caso de Llibres per cremar (Les combustibles) propone un dilema a vida o muerte a propósito del valor de los libros. ¿Cuál o cuáles escogeríamos para quemarlos si necesitáramos combustible de manera inexorable? ¿De cuál o de cuáles nos desharíamos primero? Este planteamiento, tan cruel visto desde la comodidad, obliga a los protagonistas a priorizar autores. ¿Cuáles son los más prescindibles? ¿Cuáles tienen un valor supremo y de los que, en consecuencia, no nos podemos deshacer de ninguna manera?

En esta ocasión, en el Maldà, la obra ha supuesto el debut de la Companyia Pyros, que ha contado con el veterano actor Ramon Vila, junto a Paula Sunyer y Roger Batalla, quien, además, firma la traducción de la obra. Bajo la dirección de Blanca Bardagil, encarnan al profesor, a Marina y a Daniel, tres personajes que viven cercados por el frío en casa del profesor en el marco de una guerra. Una vez lo han quemado todo para alimentar a la estufa para calentarse, utilizarán la materia del espíritu, o sea, los libros, como combustible. Entre tres personas intelectuales y ampliamente leídas, el dilema está encima de la mesa. ¿Por cuál empezar? ¿En qué orden hay que quemarlos?

Las actuaciones de los actores son desiguales. Ramon Vila, por veteranía y por tablas, es zampa a los dos actores jóvenes. Vila es un profesor cínico, hipócrita y aprovechado que aborda su papel con maestría. Roger Batalla defiende bastante bien el rol del estudiante idealista, pero quien todavía no demuestra suficiente habilidad interpretativa es Paula Sunyer, que resulta un poco monótona y postiza como Marina.

En cualquier caso, siempre es un lujo poder ver representado un texto de Amélie Nothomb, una autora corrosiva que en cada libro que escribe abre nuevas maneras de ver el mundo.

Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols... el gris... i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals siguem, sempre hi ha situacions en les que prevaldrà l’instint. Veiem 3 personatges treballats, als qui no jutge ni pel que diuen ni pel que fan, i amb els qui viatge amb facilitat a l’ambient d’un pis a una ciutat assetjada, on a penes queda res més que cadires i llibres. Transite el recorregut emocional i la cadena de fets proposada d’una manera fluida, natural i sense estridències. Una obra tan senzilla i complicada com la pròpia naturalesa humana. Assistim al moment en què la literatura, que alimenta la vida de les protagonistes, totes persones lletrades, passa a alimentar el foc que, al cap i a la fi, també els donarà uns instants més de vida. Sembla que els llibres són vida, des de diferents punts de vista. La diferència és que en aquest moment ja no pots triar quin serà més interessant per avivar la teva flama, has de triar quin donarà el millor foc a la calefacció de la casa. I tu, quin llibre llançaries a les flames per uns instants de calor? I, més enllà dels llibres...que més estaries disposat a cremar...? L’obra està bé per seguir qüestionant-nos l’ètica i la moral...al cap i a la fi, a l’infern ens escalfem!

El debut de la compañía Pyros con Llibres per cremar no dejará a nadie indiferente. Desde el primer momento (antes incluso de que la obra empiece) el público ya se ve implicado con una encuesta: ¿Qué libro quemarías primero y cuál quemarías el último?

Ya desde el inicio la obra plantea una clara problemática literaria y cultural. Es la guerra, los personajes sienten el frío… En el momento en el que nada queda y el frío llega, ¿qué motivo hay para no quemar los libros de la biblioteca de un profesor de universidad? Los libros, la cultura, la huella que se deja en la eternidad… eso es lo que define al ser humano en principio.

Pero todos estos preceptos civilizados que todo el público comparte empiezan a caer por sí solos a lo largo de la obra. Tanto hombres como mujeres cambian cuando una guerra estalla. Todo se pierde. Hasta la humanidad. El hombre, deja de ser hombre cuando pierde la humanidad.

Y así lo demuestran Ramón Vila, Paula Sunyer y Roger Batalla con una puesta en escena humilde pero potente. Con gran uso de la iluminación y una buena actuación, hacen que el público empiece juzgando desde la humanidad y acabe sintiendo piedad, compasión, hacia los actos más deleznables, más animales, deshumanizados. Es fantástico como los actores consiguen que el público se identifique con algunas conductas, que se ponga en su lugar, que intente comprenderlos, aunque actúen erróneamente.

Llibres per cremar consigue que el público piense en todo lo que el ser humano da por sentado pero que puede perder por algo tan sencillo (o quizás tan complejo) como pueda ser morir de frío. ¿Qué libro vale más que un minuto de llamas cuando uno se muere de frío?

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l'objectiu d'apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s'han dut mai als escenaris, o que si s'han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria.

El debut de la companyia es fa amb la peça "Les combustibles" d'Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora "COSMÈTICA DE L'ENEMIC" que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta.

Tres personatges estan sota un setge de guerra i tancats en un pis, s'enfrontaran a les idees, al fred i al triangle malaltís que s'estableix entre ells. L'autora proposa un dilema sobre el valor dels llibres, i la deshumanització que suposaria prescindir de la cultura.

Sota la direcció de Blanca Bardagil, els actors Ramon Vila, Paula Sunyer i Roger Batalla, encarnen al professor, la Marina i el Daniel.

La veterania de Ramon Vila el fa abordar força bé el personatge cínic del professor, no passa el mateix amb la interpretació dels seus coprotagonistes, especialment pel que fa a l'actriu Paula Sunyer, ja que no ens hem acabat de creure el seu personatge d'estudiant i eix principal on bascula el triangle "amorós".

Un qüestionament filosòfic entre els tres personatges que debaten entre ells, prioritzant els autors que han de sobreviure a la crema. Quins llibres són més prescindibles?

Una dialèctica i una situació límit que els anirà deshumanitzant i on al final prevaldrà l'instint animal. Tots els preceptes civilitzats que compartim en temps de pau cauen quan una guerra esclata. Tothom canvia. Tot es perd. Només preval l'instint de supervivència.

Una senzilla posada en escena i una escenografia marcada pels llibres que limiten l'espai, una estufa que s'ha d'alimentar i unes cadires que aniran desapareixent al mateix temps que desapareixen els sentiments i la humanitat dels protagonistes.

Una proposta de la què esperàvem bastant més del que ens ha ofert, perquè malauradament ens ha decebut força, especialment pel que fa a les interpretacions força desiguals, que fins i tot les hem trobat fredes i distants, malgrat els crits que la direcció de la proposta no ha sabut o no ha volgut matisar, en un espai tan reduït com el d'El Maldà.

Pel que fa al text, potser, en no conèixer els autors ni els llibres de què parlaven, tampoc l'hem sentit proper i ens ha desconnectat més del que hauríem desitjat.

Per veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ