Un tema per no oblidar
Queralt Riera és una veu destacada dins del teatre feminista i combatiu, on ha denunciat sovint el tema del maltractament a la dona des de diferents àmbits (Dona, Jo porn tu porno, Pruna). El seu treball teatral i dramatúrgic també va essent ja una senya d’identitat prou reconeguda, amb una especial atenció a un llenguatge que navega entre la realitat i la poesia i una sèrie d’escenes que trenquen per complert la narrativa, ja sigui amb números musicals, sortides de to o dades estadístiques sobre el tema tractat. Una barreja que generalment funciona però que a vegades topa amb l’estructura de l’espectacle o la recepció emocional dels espectadors.
Perdona’m cos meu parteix de tres dones, o més ben dit tres històries, que comencen com a parts independents. Totes tracten el tema de l’abús, encara que la gravetat de la situació variï i es vagi descobrint a mesura que avança la peça. El llenguatge i el registre emprat durant tot el principi sembla més el d’un oratori o un poema desfragmentat en el que diferents veus s’entrellacen d’una forma abstracta i generalista. Ara bé, en un determinat moment s’intenta acostar aquests testimonis, barrejar-los i lligar-los a una història comuna. A partir d’aquí l’interès del públic creix, però el canvi d’estil despista a estones i fa trontollar l’estructura del començament. Tampoc crec que ajudin a això les escenes cantades o els moments d’humor. Sí és cert que el públic els agraeix, però a mi personalment em costava molt veure a les actrius passar d’una escena esfereïdora i francament colpidora a un “perreo” o a un estirabot. Sigui com sigui, cal reconèixer que el treball de Mireia Aixalà, Àfrica Alonso i Annabel Castan és valent, honest i molt professional.
Tot i que potser no sigui el millor text que ens ha parlat recentment de l’abús i l’assetjament, cal dir que val la pena acostar-se a veure aquesta obra. Aviat serà el 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, i no cal oblidar-se del tema… com tampoc ens podem oblidar de les 44 dones assassinades per les seves parelles o exparelles en el que va d’any.