Un càncer de 40 anys de durada

Set joves actors de l’Institut del Teatre han constituït el col·lectiu “José y sus Hermanas“, ells són Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. La dramaturga Silvia Ferrando ha dirigit tot el procés creatiu, on ella els hi va proposar parlar d’una època oblidada, de la que no s’ensenya a les escoles.

Què significa per ells la figura de Franco?

Com influeix a les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Es deixen la pell a l’escenari amb una vitalitat i energia que s’encomana, en una proposta irònica i compromesa que porta a escena el sentiment dels joves davant dels rastres del franquisme.

Ens parlen de Franco, de Lorca, i de milers de soldats enterrats en fosses comunes, sovint situades a sota dels edificis que habitem. Enfronten el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país.

Una proposta delirant, sense treva que ens incomoda i ens emociona. Una posada en escena dinàmica i vital que enllaça les escenes sense interrupció, amb un canvi constant de vestuari i amb l’únic suport de projeccions i música.

Unes boníssimes i entregades interpretacions de tots els actors, sempre tenint en compte la seva joventut i que s’estan iniciant en la professió d’actors professionals, … però hem quedat especialment sorpresos de la versatilitat i la desmesurada activitat a l’escenari de Francesc Cuéllar.

Una mirada fresca, jove i crítica del què ens està passant, relacionat amb el lloc d’on venim i sota l’òptica d’aquest grup de joves talents que encara no han fet els 30 anys. La seva mirada sobre les seqüeles a la nostra societat del que ells defineixen com una malaltia, com un càncer de 40 anys de durada. Un intent de reclamar qui som i de reconèixer com som.

Una proposta imprescindible i més encara en l’actual moment polític que estem vivint.

No us la deixeu perdre per res del món !!!

Per veure l’article original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ