Estima'm que tinc pressa

L’individualisme en les relacions de parella

Miquel Gascon Baz
Una opinión de Miquel Gascon Baz
06/04/2017

Una obra dirigida per Montse Bonet que ens parla de les relacions de parella, de l’amor i del desamor, de com aquestes relacions s’han d’adaptar per sobreviure en un món dominat per la cerca de la independència personal. Les crisis de parella i l’evolució de les relacions en el temps i de com afecta l’arribada de les noves tecnologies, i el seu impacte en les maneres de relacionar-se, imposant noves formes de coneixença i de relacions.

Júlia i Romeu, Ainhoa Roca i Albert Requena, són una parella tradicional, ella treballa a la ràdio i com cada dia es lleven i comenten els plans del dia i del cap de setmana. Un canvi de plans destarota l’estabilitat d’en Romeu que esclata i dóna pas a una petita crisi i a un qüestionament de la seva relació.

Les necessitats d’individualitat que imposa la nostra actual societat de consum s’acaba filtrant de tal manera a les nostres vides, que acaba xocant amb una idea de relació estable i duradora en el temps.

Una posada en escena acurada i dinàmica, amb tendresa i humor, basada en el text, i l’expressió corporal. Música en directe de la mà de Fraggel que, a part de participar com a actriu, ha compost la música que toca i canta durant l’espectacle.

Una proposta que ens ha agradat molt, unes interpretacions convincents i entregades d’ambdós protagonistes que, interaccionen perfectament amb la tercera actriu de la proposta, i que actua una mica com a nexe d’unió, de lligam entre les escenes alhora que intenta ajudar des de fora, com a veu de la consciència, o com a Celestina, als dos membres de la parella que es troben perduts intentant trobar una manera d’apropar-se i recuperar el que han perdut.

Si voleu llegir l’apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ

¿Ya estás registrado?
Entrar con email
¿Todavía no te has registrado? Crear una cuenta gratis