Continuar-se estimant (amb cançons)

La Lena i l’Adrià es retroben un any després d’haver tallat. Mentrestant, tots dos han anat prenent decisions que els han allunyat de la vida que portaven dotze mesos abans. Ara, passat un temps prudencial, volen ser amics. Però cadascun té uns ritmes, unes necessitats, unes expectatives i una manera de fer diferents respecte del vincle que volen tenir amb una persona amb qui s’han estimat i s’estimen molt.

Aquesta és la premissa de Després de nosaltres, un musical escrit i dirigit per Jumon Erra (Un refugi al sol, El nedador del mar secret) i compost per Miquel Tejada que explora les immenses possibilitats de reacció i relació amb l’exparella. I té molt mèrit fer un musical —sense coreografies, això sí— sent només tres dalt de l’escenari: Júlia Jové (Una llum tímida, Maremar) és Lena, Xavi Navarro (Germans de sang, Rent) és Adrià i Andrea Mir, al teclat, posa música i veu en directe. La qualitat vocal de tots tres és admirable, com també ho és la interpretació d’ambdós actors.

L’evolució dels personatges, inversa, està ben construïda: Lena, sociable i extrovertida, sembla haver superat la relació amb Adrià, mentre que a ell, introvertit i més tímid, encara se li fa incòmode compartir espais. Però a partir d’un moment clau, els rols gairebé s’acaben intercanviant, la qual cosa desemboca en un final ambigu que cadascú podrà interpretar al seu gust. A parer meu, seria un error acabar una obra sobre la ruptura fent que els personatges tornin a estar junts.

L’equip del musical ha sabut jugar bé les seves cartes: el públic s’emociona amb la versemblança de la quotidianitat i la sensibilitat de les converses que es presenten a escena, amb qui qualsevol pot sentir-se identificat. Justament per la intensitat i la tensió que comporten les situacions derivades d’una ruptura sentimental, s’agraeixen molt les bromes ben col·locades i l’entremès humorístic en què els espectadors acaben sent enquestats a mà alçada sobre el tipus de la relació que tenen amb l’exparella.