Mirada cap a l’interior de l’artista

Aquesta obra ha estat una grata sorpresa en la recta final de la temporada per a tots aquells que no la vam poder veure l’any passat i per aquells que volen repetir (i amb raó!!!). Així, ens trobem amb un text i una posada en escena perfectament fusionades per Saara Turunen, tot fent un desdoblament de l’artista i la seva vida familiar des d’una mirada interna i permetent-nos conèixer les seves emocions i pensaments. Per aconseguir-ho, utilitza un estil molt adient en el que el surrealisme esdevé tremendament proper, dotant a l’obra d’una gran personalitat i força. A més, Turunen atorga a l’espectacle ritme i sap perfectament quan incloure nous elements teatrals per a que aquest no es perdi, traspassant el propi text i apropant-se de forma ingenyosa al món teatral, sense que això suposi desvirtuar-lo en cap moment. En aquest sentit, els actors també fan un gran treball, endinsant-se perfectament en l’atmosfera de l’obra i trasnmetent clarament i encertadament el seu estil. Sens dubte, es tracta d’una producció modesta, però que acaba esdevint molt gran.