Comprar entradas para Vent de garbí i una mica de por - TNC - Teatre Nacional de Catalunya

Descripción
Ficha artística
Fotos y vídeos
Opiniones

El texto de Maria Aurèlia Capmany Vent de garbí i una mica de por fue escrito el 1968 y ahora es llevado a escena bajo la dirección de Judith Pujol. “He querido hablar de mi país y de sus achaques”, afirmó Capmany. “Si resulta que de paso nos podemos dar cuenta de que son unos achaques del tiempo que nos ha tocado vivir, mejor que mejor”.

Sinopsis

Cadaqués, Sitges y Caldetes. Diversos veraneantes disfrutan de sus vacaciones en situaciones parecidas pero en momentos históricos muy diferentes: durante julio de 1968, el 17 de julio de 1936 y el 30 de julio de 1909. A través de este recorrido por el tiempo, el espectáculo se transforma en un espejo del inmovilismo y el hermetismo de la burguesía catalana.

Palabras de la directora

Cuando en una entrevista televisiva Montserrat Roig preguntó a Maria Aurèlia Capmany sobre el retrato de la burguesía catalana en su obra, esta respondió:

La burguesía catalana es muy novelable, porque no se parece a la inglesa. Porque es inestable, es insegura, es cambiante […], es corta, se acaba, se destruye a sí misma, es agónica e intranquila y esto, naturalmente, la convierte en un personaje colectivo enormemente atractivo.

Partimos del texto Vent de garbí i una mica de por para continuar observando los patrones del comportamiento burgués, para continuar atravesando la sensación de desclasados, para imaginar una cuarta revolución, un cuarto verano y un cuarto y eterno inmovilismo de estas clases pudientes.

Judith Pujol

Duración:
90 minutos

Idioma:
Catalán

Edad:
A partir de 15 años

Ficha artística

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 3

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

La caricatura satírica de la burgesia

Opinión verificada

La burgesia catalana queda convertida en una caricatura pueril a l’obra de teatre “Vent de garbí i una mica de por”, el text de l’enyorada Maria Aurèlia Capmany, que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol, i interpreten David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé. Tot comença en una època concreta, el 1968, quan les incerteses sobre el futur pesaven com una llosa però la burgesia mirava cap a una altra banda, submergida com estava en el seu benestar personal, és a dir en les seves vacances a Cadaqués. Del 1968, amb els interrogants sense respondre, viatgem cap al 1936, quan el soroll dels fusells i els sabres retronaven, però la burgesia continuava mirant per ella mateixa, en aquesta ocasió a Sitges. I, per acabar, el viatge teatral ens trasllada cap al 1909, a la Setmana Tràgica, als dies seguits en què tot trontollava, però la burgesia passava les vacances a Caldetes. En les tres èpoques històriques estava més amoïnada pel vent de garbí que per la por del present, dels esdeveniments històrics, pels quals no es va comprometre.

L’encert de l’obra és el retrat tan punyent de la classe social, la que hauria d’haver-se compromès amb la societat en diferents moments històrics, i no ho va fer. Fins a tal punt és punyent, que els personatges acaben convertits en una caricatura, i com que es repeteix en els tres moments de forma exacta, és quan l’obra cau en el costumisme esperat, aquell que l’espectador ja sap fins i tot què diran els personatges. Ara bé, l’adaptació actual introdueix cants i música en directe, que és un dels grans encerts de la direcció de Judith Pujol. L’obra és una producció pròpia del Teatre Nacional de Catalunya, que la representa a la sala petita, que potser potser mai no s’havia omplert tant per cada una de les funcions d’una obra.

04/04/2023 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Pues esta obra la definiría como una comedia musical que mediante sketches hace una crítica de la burguesía catalana a lo largo del último siglo.
Mucho baile, mucho cante, mucho mamarracheo, pelucas, vestuarios coloridos y una escenografía que se transforma según avanza la obra.
Probablemente al final de la temporada ya no recuerde nada de ella pero os puedo asegurar que me he reído y la he disfrutado. A mí el humor fácil, exagerado y tan bien interpretado es que me fascina.
Y además está el plus que adoro a la mayoría de la compañía de actores y actrices que interpretan la obra.
Sentimiento extraño porque la he disfrutado pero no la recomendaría porque o la amas o la odias.

31/03/2023
Josep OS

Ahir vaig estar al TNC veient aquesta obra que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol de la novel·la de 1968 de Maria Aurèlia Capmany i que dirigeix Judith Pujol. Un sainet satíric dividit en tres parts i que en cadascuna ens porta a viatjar a tres indrets de Catalunya en unes dates històriques concretes, la primera a Cadaqués al 1968 quan la revolució del maig, la segona a Sitges del 1936 quan la guerra civil espanyola i la darrera a Caldetes quan la setmana tragica de 1909. Aquestes tres pobles costaners eren els llocs predilectes d’estiueig de la burgesia catalana i Capmany fa un retrat àcid i ferotge de la seva forma d’actuar mostrant l’immobilisme de la burgesia i que tot i els greus moments socials, bèl·lics o polítics que es vivien mostraven clarament que això no anava amb ells. Tot plegat ens arriba de manera festiva amb cançons, balls, coreografies, instruments tocats pels mateixos actors i un variat i molt encertat vestuari coincident amb la seva època. I una magnífica interpretació per part dels vuit actors i actrius, tant als números corals com individualment. Ahh i comença amb un pròleg i acaba amb unes paraules d’homenatge a la Capmany per part de tots els actors. 105 minuts que passen en un plis plas i que té l’èxit assegurat.

19/03/2023

Deja tu opinión